El Govern preveu un estalvi de 162 milions amb la 'vinyeta' en autopistes

Rull admet que s'hauran de buscar acords en les vies de titularitat estatal

Aquesta nova tarifa plana generaria més "fluïdesa i seguretat", segons la conselleria

Panell de velocitat variable a l’AP-2, direcció Barcelona.

Panell de velocitat variable a l’AP-2, direcció Barcelona. / JOSEP GARCIA

2
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez / Barcelona

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat estima que Catalunya estalviaria un total de 162,7 milions d’euros a l’any amb la implantació, a partir de gener del 2019, d’una ''vinyeta'' a la xarxa viària de Catalunya. Aquest nou model consisteix en l’eliminació de totes les barreres de peatge i en el pagament d’una tarifa plana, igual per a tots els usuaris, que oscil·laria entre els 40 i els 110 euros anuals.

    

La conselleria que dirigeix Josep Rull va presentar ahir un estudi fet pel mateix departament sobre els efectes i l’impacte socioeconòmic que comportaria aquest sistema que ja existeix a Àustria i a Suïssa i que pròximament s’implantarà a Alemanya. Segons Territori, suposarà una reducció del temps utilitzat en els desplaçaments, així com dels costos operatius dels vehicles, les emissions (com diòxid de carboni, entre altres) i l’accidentalitat. Aquestes disminucions són les que permetrien als catalans estalviar aquests més de 160 milions a l’any.

    

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, va destacar que la implantació d’una 'vinyeta' generarà més «fluïdesa» i «seguretat» a les carreteres catalanes. Actualment, un gran nombre de conductors prefereixen circular per carreteres de menys prestacions però gratuïtes (com per exemple, la C-31, que discorre per les costes del Garraf) en lloc de fer-ho per vies de pagament, encara que estiguin més ben equipades i siguin més segures. En això consisteix el fenomen del «reencaminament», amb el qual el nou sistema acabaria, segons el secretari, promovent així el trànsit per vies més segures i eficients.

  

Notícies relacionades

Un exemple recollit en l’estudi és l’ús que passaria a tenir l’AP-2, que uneix Lleida amb Barcelona i que actualment està «infrautilitzada», en paraules de Rull. El nou model implicaria el traspàs a aquesta autopista d’uns 17.000 vehicles (és a dir, el 216% més) que ara circulen per la N-240 o la A-2 (aquesta última «molt mal mantinguda»). «Aquest traspàs serà no només quantitatiu, sinó també qualitatiu», va dir el conseller.

ACORD

Per poder implantar aquest nou sistema de finançament de la xarxa viària catalana és indispensable «posar-se d’acord» amb el Govern central. El mateix Rull ho ha admès, després de recordar que autopistes com l’AP-2 o l’AP-7 són de titularitat estatal. Segons Rull, en l’última reunió mantinguda amb el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, aquest es va mostrar obert a estudiar el nou model català una vegada estigui dissenyat en lloc de tancar-se en banda. «És un petit pas», va valorar Rull.