Caos i rebel·lió a la porta d'embarcament núm. 44

Pot ser un detall. Cert, una casuística, una cosa que supera l'estadi de l'anècdota però, per descomptat, sí que és un signe que les coses funcionen molt malament o que hi ha una horrible organització a l'aeroport del Prat de Barcelona, víctima ara dels conflictes laborals per la privatització (o el que sigui) de determinat serveis. El que sí que és cert, rotundament cert, és que, davant de la situació de desastre que estem vivint aquests dies, pot arribar a passar una història com la que vam viure dimecres, tots, els passatgers del vol OK-689 de la companyia txeca Czech Airlines.

Endarreriments sense explicacions

És evident que, ni al principi ni al final, vam saber de qui era la culpa del caos viscut i, sobretot, del menyspreu que l'aeroport, AENA, la companyia txeca, qui fos senten pels passatgers, per les persones que, per feina o vacances, per obligació o divertiment, vam decidir agafar aquell avió, que havia d'enlairar-se a les 14.35 hores i va acabar sortint més d'una hora més tard després d'amenaçar aquest periodista amb deixar-lo en terra o, fins i tot, retenir-lo en alguna cambra fosca de l'aeroport barceloní.

I tot perquè arribada l'hora de l'embarcament, 14.05 hores, allà, a la porta 44 del Prat, no hi havia ningú. I quan dic ningú, és ningú. Ni tan sols, naturalment, l'avió endollat al 'finger'. Vostès diran, amb lògica, ja que també han patit aquesta situació en innombrables ocasions: normal, 2 d'agost, 14.00 hores, milers de persones al Prat, centenars d'avions enlairant-se i aterrant…sí, sí, perfectament admissible, però ningú informant, aquest era el problema.

De sobte, ja passada l'hora d'embarcament i enlairament, arriba, en efecte, l'avió. I seguia sense haver-hi ningú d'AENA ni de Czech Airlines al taulell. I, quan els passatgers del vol, davant la mirada dels centenars de viatgers que esperaven embarcar, van pretendre travessar la porta de vidre de la porta 44 del Prat per anar a recollir les maletes, la porta es tanca de cop. I ells, perplexos, no saben què fer, ni a qui avisar.

Un telèfon sense interlocutor

I jo, sense pensar-m'ho dues vegades, em vaig acostar a la porta i començo a tocar botons i numerets. I la porta s'obre. I els viatgers entren a l'aeroport. I em donen les gràcies. I algun m'abraça com si li hagués obert la porta de la presó. Calor cap a l'interior d'aquell 'finger', és clar, i d'això sí els vaig salvar, sí. I, alliberat el 'finger', seguia sense haver-hi ningú de Czech Airlines. I ja eren gairebé les tres del migdia. I, de sobte, sona el telèfon negre del taulell de la porta 44. I, sense pensar-m'ho dues vegades, deixo la cua i l'agafo. I, quan sento la veu d'un d'aquells tècnics d'armilla groga, segur, amb 'walkie' a la mà, que supervisa l'operatiu d'embarcament i alliberament de la nau, és a dir, el caos, el desastre, li explico el que està passant. I li explico que he alliberat de l'angoixa i la presó les diverses dotzenes de passatgers que acaben d'arribar.

I llavors l'home em crida (bé, sí, amb classe, però em crida) que jo no soc ningú per agafar el telèfon. “És més, aquell telèfon no pot agafar-lo vostè”. Ja, senyor, però és que aquí hi ha desenes de persones que no saben res del seu vol, res de si hi ha o no retard, de si pujaran o no a aquest avió. Aquí ningú informa per megafonia ni en persona. “Ja, però vostè no torni a agafar aquest telèfon”.

I torno a la meva cua. I, passa un quart d'hora més, i segueix sense aparèixer ningú. I tornen a trucar. I el torno a agafar. “Però ¡bé!, no li he dit que no l'agafi”. Escolti, senyor, és que vostès són uns impresentables que ens tenen aquí tirats sense informació i no hi ha dret.

El 'comissari' venjatiu

Torno a la meva cua. I, per fi, arriben els dos nois de Czech Airlines, els mateixos, és clar, que ens havien donat les targetes d'embarcament als taulells 610, 611 i 612 de sortides. I arriben com si vinguessin de dutxar-se o de la piscina. I no expliquen res. I no expliquen per què aquest caos. I, quan es disposen a iniciar l'embarcament, arriba ¡m'ho temia, sí!, el senyoret de l'armilla groga i el 'walkie', que no sé si és de Czech Airlines, d'AENA o del Govern. I arriba cridant “¿Qui és el passatger que ha agafat dues vegades el telèfon d'aquest taulell?” Els nois de Czech Airlines atònits, no deien ni sabien res.

Jo abandono la cua, faig un pas endavant (¡valent jo!) i dic: he sigut jo, sí, i vostès són uns impresentables que no ens han subministrat informació des de fa hores. Sí, he agafat el telèfon dues vegades, simplement perquè mereixem un respecte i perquè algú havia d'informar-li a vostè o a qui correspongués que feia gairebé dues hores que no sabíem res de vostès. “D'acord, doncs ara anem a procedir a l'embarcament i vostè espera aquí amb mi i veurem què fem”. I, llavors, es va produir una petita, naturalment, rebel·lió. Els meus companys de fila li van dir a aquell home que “si s'emporta aquest senyor, se'ns emporta a tots, perquè tots creiem que l'únic que ha fet aquest senyor ha sigut preocupar-se per nosaltres, cosa que vostès no han fet, i informar algú que estàvem aquí tirats”.

Per favor, no faci més soroll

El senyoret de l'armilla groga lluent i 'walkie' a la mà s'aparta un segon, els nois de Czech Airlines veuen que se'ls complica l'embarcament i no controlen la situació i li demanen al ‘comissari’ que els deixi a ells resoldre el problema, que ja està en marxa, en procés, l'embarcament i que vagi a l'avió a supervisar la seva sortida.

Es produeix una ovació tancada (dic que per a mi, hahaha) i comencem a entrar a l'avió. I, just quan em toca el torn de mostrar la meva targeta d'embarcament i passaport, el noi gran de Czech Airlines em demana disculpes a l'orella, em dona les gràcies per calmar-me i em demana un últim favor: “Per favor, no faci més soroll perquè són capaços de treure'ns l'avió”.

Notícies relacionades

Aena convoca una reunió per intentar parar in extremis la vaga al Prat

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

I ens enlairem rumb a Praga. Això sí, després de tenir-los 20 minuts més enganxats al 'finger' sense moure'ns, ja asseguts a l'avió, i 20 minuts més en capçalera de pista fins a enlairar-nos.

Sé que han viscut una cosa semblant, per això els ho explico.