Robar un banc 'jugant' a assemblar-se a algú

Una banda formada per individus d’uns 30 anys, establerts a Barcelona i Sant Cugat del Vallès, vivia des del 2012 a cos de rei amb diners sostrets als bancs. El seu 'modus operandi' era tan simple com 'jugar' a assemblar-se a algú altre. Es calcula que així han tret més d’un milió d’euros de diverses oficines espanyoles. En una de Badajoz van aconseguir 35.000 euros, en una altra de Lleó, 30.000.

La primera fase del pla consistia a comprar DNI robats. Quan van ser detinguts, en tenien en poder seu uns 1.300. Els havien aconseguit «al mercat negre», explica Toni Mariscal, inspector de la Unitat Central de Delictes Econòmics dels Mossos d’Esquadra. Molts dels documents havien sigut sostrets. La resta, extraviats. Una persona sensesostre va confirmar als investigadors que ell els n’havia venut un.

Sovint, el DNI adquirit estava dins del compartiment d’una cartera que contenia també targetes bancàries. Això facilitava les coses als estafadors, que investigaven de passada a quin banc tenia els estalvis l’amo de la documentació. Segona fase en marxa.

«Buscaven persones que s’assemblessin a la fotografia del carnet d’identitat», detalla Mariscal. Els escollits eren gairebé sempre del seu entorn, i col·laboraven a canvi «d’una comissió». Cinc dels nou detinguts ho són perquè assumien el protagonisme en aquest segon esglaó de ­l’organització. Decidit el candidat, passaven a guarnir-lo. Si calia, passava per la perruqueria. Després, a l’escenari.

L’impostor s’asseia davant l’empleat d’una entitat bancària i s’identificava amb el DNI sostret. Li explicava que li havien robat la cartera, que era de fora (sovint decidien ­viatjar per Espanya i estafar allà amb identitats falses de Catalunya) i que necessitava diners. El caixer mirava la fotografia, la persona que tenia davant, i obeïa.

Estafa coordinada

Aquesta estafa no és nova. Sí que és, pero, la primera vegada que una banda la practica tan coordinadament. «No sabem en quantes ocasions van fracassar perquè ningú denuncia els intents», assenyala Mariscal. Però és clar que sovint va funcionar.

Després de les primeres denúncies, els Mossos es van adonar que no es tractava de «fets aïllats». Per això els van connectar i van trucar al Cos Nacional de Policia (CNP), perquè investigués els que quedaven fora del territori català.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Les indagacions no van ser senzilles. Gràcies a les càmeres de seguretat sabien l’aspecte que tenien els impostors, però no qui eren, ja que les transaccions sempre es feien a nom de les persones suplantades. Van aconseguir arrestar-los l’11 de juliol. Els dos líders –amb antecedents penals– van entrar preventivament a la presó. Els set restants ho faran possiblement quan arribi el judici oral perquè les proves «són sòlides», manté l’inspector.

En aquesta estafa, «les víctimes no eren les persones suplantades, els que han perdut els diners han sigut els bancs», subratlla Mariscal. Quan els clients detectaven el moviment al seu compte corrent, es presentaven a l’oficina i demanaven explicacions. Les gravacions de les càmeres de seguretat provaven que ells mai havien estat allà. Als bancs no els quedava més remei que posar-ho de la seva butxaca. En el fons, el mecanisme era tan senzill que demostra que, encara que la ciberseguretat és el gran repte del futur, els delinqüents encara beuen de la vella escola.