¿Sabies que l'estiu dura cada any un dia més?

L'estiu s'allarga a poc a poc a Espanya perquè dura gairebé un dia més cada any, tenint en compte el patró de temperatures des del 1971 en una estació que sol començar el 21 de juny i acabar el 21 de setembre, amb una mitjana de 9,23 jornades per dècada.

Així es desprèn d'un estudi publicat al seu blog per César Rodríguez Ballesteros, climatòleg de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), que ha aplicat una metodologia pròpia per confirmar la sensació que els estius cada vegada són més llargs a Espanya pels episodis d'altes temperatures.

Per al seu estudi, recollit per Servimedia, Rodríguez Ballesteros va utilitzar dades de temperatures compreses entre l'1 de maig i el 31 d'octubre dels anys 1971 a 2017, amb l'objectiu d'estudiar les dates d'inici i final dels estius (en el cas de l'any actual, la data d'inici).

L'estudi conclou que l'estiu s'allarga una mitjana de 9,23 dies cada dècada a Espanya, és a dir, gairebé un dia per any, ja que l'avançament mitjà de les 44 estacions analitzades és de 7,01 dies per decenni, i el retard, de 2,22 jornades.

Les localitats estudiades on l'estiu es prolonga durant més temps són Vigo (13,79 dies més cada 10 anys), Ourense (13,58), Jerez de la Frontera (12,81), la Corunya i Terol (12,66), Girona (12,46) i Santa Cruz de Tenerife (12,17). En canvi, el període estival s'allarga menys a Càceres (3,18), Toledo (3,32), Alacant (3,64) i Lleó (4,62).

Els inicis estiuencs més matiners corresponen a Jerez de la Frontera (10,44 dies abans cada 10 anys), Sevilla (10,22), Ourense (9,76), Terol (9,41), Saragossa (9,27) i Tortosa (9,08), on la calor arriba abans del que és habitual.

I on l'estiu es resisteix més a marxar és a la Corunya (6,34 dies més per dècada), Salamanca (4,69), Girona (4,47), Barcelona (4,12) i Santa Cruz de Tenerife (4,01), mentre que, al contrari, l'estació estival s'escurça a Ciudad Real (0,71 dies menys per cada 10 anys), Vitòria (-0,26), Conca (-0,04) i Càceres (-0,02).

Metodologia

Per arribar a aquestes conclusions, Rodríguez Ballesteros va seleccionar 44 estacions meteorològiques que inclouen la gran majoria de les províncies espanyoles i a les quals va assignar la temperatura llindar de l'inici de l'estiu (la mitjana dels valors màxims diaris compresos entre el 18 i el 24 de juny del període de referència entre el 1981 i el 2010) i la temperatura llindar del final de l'estiu (la mitjana dels valors màxims diaris entre el 18 i el 24 de setembre del 1981 al 2010).

Després va determinar el començament de l'estiu en cada estació i any, i per fer-ho va partir de cada 1 de maig des del 1971 fins al 2017 fins a localitzar el primer episodi de set dies consecutius amb temperatura màxima igual o superior a la temperatura llindar, i va assignar la data d'inici de l'estiu el primer dia d'aquest episodi.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

En el cas del final de l'estiu, va començar el 31 d'octubre des del 1971 fins al 2016 i va anar anant cap enrere, fins a trobar els primers set dies seguits amb temperatura màxima igual o superior a la temperatura llindar, i va considerar com a data de finalització estiuenca la de l'últim dia del primer episodi trobat.

L'últim criteri és tenir en compte la tendència de les temperatures cada dècada amb l'objectiu d'evitar anomalies tèrmiques d'anys concrets que desvirtuïn el resultat final de l'estudi.