Carnets de conduir aparcats

Tenen la sensació de prémer l’accelerador i notar sota els peus l’exuberància del motor, una simfonia mecànica preparada per tirar milles. Se senten, a més a més, preparats i no necessiten més motivació que la pròpia per emprendre la ruta. Tot sembla estar a favor, però per més que embraguin i introdueixin la marxa, hi ha un embús monumental, històric, que no els permet ni tan sols moure’s del lloc. Una congestió d’incerta resolució afecta els plans de milers de persones, que s’estan veient profundament condicionats per la  vaga dels examinadors de trànsit. 

El col·lapse administratiu impacta de ple en la realitat de cada vegada més famílies. Ho pateix Catalina Salvado, que ha decidit desplaçar-se a la ciutat salmantina de Ciudad Rodrigo per mirar d’accelerar un procés del qual havia perdut totalment la confiança de culminar «en un termini raonable» a Barcelona. «Si a les 3 o 4 setmanes que pots estar sense pujar-hi en general hi sumes l’espera per la vaga, la situació és insostenible. Necessito el cotxe per les necessitats de desplaçament que no cobreix el transport públic: les d’una família amb quatre nens, dos d’ells amb autisme», detalla.

Un esforç, el del benestar de la seva família, al qual ja ha destinat «més de 5.000 euros», explica, sense gaires ganes de concretar els comptes, no sigui cas que augmenti la seva frustració. En les xifres s’hi computen l’hotel i l’habitació on s’ha allotjat, desplaçaments, manutenció i tràmits burocràtics. Bona part de les despeses tenen a veure amb les sis vegades que ha pujat a examen, l’última d’elles a Salamanca, on no s’ha trobat el panorama que esperava. 

«M’imaginava més facilitats, com m’assegurava un cosí meu que viu allà, però vaig aconseguir pujar-hi fa una mica més d’un mes i mig, i, com que em van suspendre, vaig demanar data per a un nou examen. Em pensava que seria tot molt més ràpid que a Barcelona, però ens van citar fa tres setmanes i al final l’examinador ni es va presentar. Un viatge tan llarg, tants diners gastats a anar allà, en menjar i allotjament per a res. I a sobre allunyada dels meus nens, de la meva gent», lamenta. «¡Fins i tot controlo el menjar! Menjo menys per no carregar més l’economia familiar», explica.

Pressió

En aquest punt, en la preocupació per les finances domèstiques, es troba Adrián Perea, veí de Cor-nellà. Acaba de rebre un nou avís per part del cap que el seu lloc de treball està en franc perill si no obté el carnet de conduir. «Treballo en una empresa de reformes d’electricitat i lampisteria, amb la necessitat de mobilitat que comporta. A més a més, ajudo a rematar feines com a instal·lador que soc, però sobretot seria necessari transportant material, una cosa que ara mateix no puc fer», descriu.

L’Adrián nota la pressió allà a on mira. La sent quan els companys l’acusen de «fingir» i de no prendre’s les coses seriosament. «Per sort, el meu cosí, que és el cap, s’ha assabentat pels mitjans que hi ha un col·lapse absolut per la vaga d’examinadors, però això no evita que em digui que, sense carnet, el meu lloc de treball s’aguanta per un fil. Ja em van liquidar en una altra empresa pel mateix i no em puc permetre el luxe de deixar la família sense els meus ingressos», diu. Confessa llevar-se als matins amb el carnet com el primer pensament, el mateix que l’aclapara «durant bona part de la jornada».

«No em puc deixar gaires més diners en pràctiques mentre no tingui la certesa d’una data definitiva per al meu pròxim examen, ¡que són 35 euros per classe pràctica!», es lamenta. L’Adrián es queixa que des que va començar la vaga encara no ha pogut tornar a pujar a examinar-se, en el que serà el seu sisè intent, amb més de 3.000 euros invertits. «Em sembla injust que als més veterans ens tirin enrere en la llista d’espera i donin prioritat als que s’acaben de treure la teòrica», diu.

Notícies relacionades

Les autoescoles preveuen tancaments i acomiadaments per la vaga d'examinadors

Vaga d'examinadors de trànsit: Ni repesca al setembre

Un punt en el qual discrepa Marta García, que en té una opinió diametralment oposada: demana una oportunitat per als que acaben de treure’s la teòrica i encara no han pogut provar-se en un test al volant, com és el seu cas: «Tots hauríem de tenir almenys una oportunitat d’intentar-ho». La Marta demana torn per la seva visió de l’equanimitat i perquè està farta de comprovar com s’han volatilitzat dues oportunitats d’aconseguir el permís. «Tenia data el 3 de juliol i ens van avisar el mateix dia que no seria possible examinar-nos; vam reservar per pujar el 25 i un dia abans ens van tornar a dir que s’anul·lava una altra vegada», exposa, desesperançada.

Plans truncats també per a ella. «Sento molta ràbia perquè el meu estiu amb el carnet a la mà hauria sigut molt diferent. I perquè em sembla molt egoista l’actitud dels examinadors; desconec la seva situació laboral al detall, però també moltes persones en diferents sectors tenen problemes a la feina i miren de resoldre’ls sense perjudicar tantíssima gent», conclou.