Lu: "Em van tirar a la brossa i hi van calar foc"

Aquest pitbull va ser usat com a espàrring de gossos de lluita. A partir del setembre portarà el seu testimoni a les escoles per combatre el 'bullying'.

zentauroepp39452402 contra perro maltratado lu170728174736

zentauroepp39452402 contra perro maltratado lu170728174736 / Laura

3
Es llegeix en minuts
Núria Navarro
Núria Navarro

Periodista

ver +

¿Un gos a la contraportada de Gent corrent? No és un desvari estival. Aquí tenim la justificació: Conectadogs, projecte social i animalista amb base a Cervelló, posarà en marxa al mes de setembre Pitbullying, un programa per combatre el bullying a les escoles amb l’ajuda del testimoni de Lu, el borni protagonista d’aquesta entrevista. (La psicòloga forense Laura Oliva, experta en teràpies assistides amb gossos, fa la funció d’intèrpret).

–¿Es presenta, Lu?

–Vaig néixer fa uns cinc anys i, després de ser rescatat a Tenerife i passar un any a rehabilitació, visc a Horta-Guinardó. Soc part de la família d’Albert Palau, col·laborador de Conectadogs.

–¿Què va passar a Tenerife?

–Als quatre mesos em van fer fer d’espàrring de gossos de lluita. Vaig ser atacat i mossegat, i en una de les baralles vaig perdre un ull. Els meus amos em van partir la mandíbula diverses vegades perquè, si se m’acudia defensar-me, no lesionés els gossos amb què guanyaven diners. Encara avui no tanco bé la boca.

–Una mica es nota, però poc.

–Quan es van cansar de mi –jo devia tenir uns 10 mesos– em van tirar a un contenidor d’escombraries i hi van calar foc. Afortunadament, algú passava per allà i em va treure. Vaig rebre les cures bàsiques. M’han dit que soc bastant excepcional perquè no tinc grans problemes de comportament cap a altres gossos o persones. Tinc un temperament dòcil des del principi.

–El pitbull és un GPP, gos potencialment perillós.

–Una fama immerescuda. El 85% dels atacs de gossos no són de races GPP, però mai veurà a les notícies que un yorkshire hagi mossegat una senyora. Els gossos, com les persones, som o no som agressius en funció de l’educació que rebem.

–¿Com pot ajudar el seu drama a combatre el bullying a les escoles?

–A Conectadogs diuen que la presència d’un gos com jo en programes d’intervenció contra la violència és beneficiosa. No és el mateix asseure un grup de xavals i dir-los: «Avui parlarem de l’assetjament escolar», que començar explicant la meva història de maltractament i, a partir d’aquí, fer que sorgeixi el tema del bullying.

–¿Això s’ha fet abans?

–No. És el primer programa contra l’assetjament escolar assistit per un animal, però la Laura [Oliva] va treballar a Can Brians i va constatar que interactuar amb nosaltres augmenta la motivació. Les experiències en l’ara són més eficaces perquè l’usuari viu el que li passa, i ho fa amb un ésser que li dona afecte i no el jutja. És un context més reconfortant que la teràpia habitual.

–¿Algun cas d’èxit digne d’explicar?

–A Brians, un noi que estava a la presó per problemes relacionats amb el tràfic de drogues derivat en violència, no veia cap sentit a la vida. La relació que va tenir amb una gossa que tenia fòbia a la gent li va descobrir que era capaç de cuidar un altre ésser viu. Va ser una experiència transformadora.

–¿Li ha dit la psicòloga Oliva si hi ha més assetjament escolar que mai?

–Ella diu que el paper socialitzador de la família s’ha difuminat, la figura del professor ha perdut autoritat, es fomenten dinàmiques de relació que no impliquen un respecte real a l’altre, els xavals estan exposats a estímuls de legitimació de la violència i les xarxes permeten assetjar les víctimes en tots els seus espais vitals.

–¿Què els diria als xavals, Lu?

–A la víctima: «Es pot sortir i podràs ser feliç algun dia». I a l’agressor: «Planteja’t per què fas el que fas». Però jo no m’enfocaria en ells.

Notícies relacionades

–¿En qui, llavors?

–¡En els testimonis! A ells els diria: «Està en la vostra mà aturar això». L’assetjament, com la violència de gènere, es mantenen en el temps perquè l’entorn no fa res. El silenci legitima l’agressor.