Quatre anys de la tragèdia ferroviària d'Angrois

Demà es compleixen quatre anys del fatal descarrilament d’un tren Alvia al seu pas pel revolt d’A Grandeira, al barri d’Angrois de Santiago de Compostel·la. Un accident que es va saldar amb 80 víctimes mortals i 144 ferits, en el que va ser el sinistre més gran d’aquestes característiques en la història del trànsit ferroviari a Espanya.

El quart aniversari de la tragèdia es commemora en un context marcat per dues iniciatives en els fronts judicial i polític. Als jutjats, al conductor del comboi, Francisco Garzón, s’hi ha unit l’exdirector de seguretat en la circulació d’Adif Andrés Cortabitarte, a qui el jutge també atribueix 80 suposats delictes d’homicidi i 144 de lesions per imprudència professional greu.

Cortabitarte va ser imputat aquest març, tot i que anteriorment ja havia sigut investigat pel primer jutge instructor del cas, Luis Aláez. L’exdirectiu d’Adif es va salvar in extremis de les acusacions gràcies a una decisió de l’Audiència Provincial de la Corunya.

La responsabilitat d’Adif

Però els mateixos magistrats que el van exonerar van confirmar el 28 de juny passat la investigació de Cortabitarte impulsada pel nou jutge del cas, Andrés Lago, a l’apreciar «indicis d’una actuació deficient, per incompleta i parcial, en l’avaluació de riscos» del trajecte en què va descarrilar el tren.

El 4 d’abril passat, l’home al qual Adif ha reubicat en una subdirecció de nova creació (i al qual les víctimes de l’accident de metro de València qüestionen pel seu paper com a pèrit en aquell cas) es va acollir al seu dret a no declarar al Jutjat d’Instrucció número 3 de Santiagode Compostel·la.

La commemoració es dona, a més a més, amb un canvi fonamental sobre el tauler polític: el PSOE, que al seu dia hi va votar en contra, recolza ara la creació d’una comissió d’investigació al Congrés.

Una iniciativa reiteradament reclamada per la plataforma de víctimes de l’accident per conèixer «la veritat» i que es faci «justícia». Podem i, en concret, En Marea (en què s’integren Anova, Esquerda Unida i la formació morada) ja ha mostrat la seva disposició a votar a favor de la proposta socialista.

La pilota és ara sobre la teulada de Ciutadans, que ha de decidir si  tornarà a afavorir el veto a aquesta sol·licitud a la Mesa, que controla el PP juntament amb el seu grup. Això es resoldrà al setembre, al tornar de les vacances dels parlamentaris.

El president de la plataforma que aglutina les famílies de les víctimes de l’accident, Jesús Domínguez, afirma que es tracta d’un moment de sentiments oposats. «La gent està molt il·lusionada i esperançada, perquè sembla que ja es comença a destapar tot», però també és un moment dur per la commemoració del quart aniversari.

Domínguez explica que la sensació és «que s’està canviant el discurs», abans centrat en la responsabilitat del maquinista i en  els diners per indemnitzar les víctimes, mentre que ara Europa avala la seva lluita «per la veritat». «Després de tant patiment, ja era hora de comptar amb alguna bona notícia», declara en referència al gir dels socialistes sobre la creació de la comissió d’investigació.

El president gallec matisa

El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, assegura que ell «no protegeix ningú» en relació amb l’accident ferroviari d’Angrois. Una negativa que fa extensible a la seva companya de partit Ana Pastor,  exministra de Foment i presidenta del Congrés. I afirma que compareixerà si finalment s’aprova la comissió d’investigació parlamentària.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Feijóo ha defensat que ell «mai» s’ha negat a deixar que es constitueixi  aquesta comissió, tot i que considera que s’hauria de fer quan hi hagi una sentència judicial. «Jo no estic en contra de la comissió, només m’he negat a permetre que es faci servir la mort de totes aquells persones per iniciar una batalla política. Ho he pensat així des de la nit en què vaig veure els cadàvers ales vies. Des que vaig tenir la dada que el tren venia a una velocitat de 193 quilòmetres per hora».

Ha subratllat que en aquell moment «PP i PSOE estaven d’acord» en aquesta postura. «I jo no soc responsable que el secretari general del PSOE hagi canviat», ha lamentat el també líder del PP gallec, que aquesta setmana va atribuir el gir a la «venjança d’una part del PSOE contra una altra part del partit socialista», en una al·lusió velada a l’exministre de Foment José Blanco, que va inaugurar la via.