Pegar o no, aquesta és la qüestió

Les lleis britàniques no imposen la prohibició total de càstigs corporals dels pares, però limiten estrictament la seva pràctica

jjubierre31286799 colegio ingls170717183535

jjubierre31286799 colegio ingls170717183535 / SUZANNE PLUNKETT

2
Es llegeix en minuts
BEGOÑA ARCE/LONDRES

L’educació al ritme de la canya que vibrava picant el cul, el palmell o els artells de l’alumne díscol, va ser tristament cèlebre al Regne Unit. La disciplina en escoles públiques o en internats privats s’imposava en ocasions amb brutalitat i sadisme. Literatura i cine han abundat en les traumàtiques experiències de nois de totes les classes socials. Els càstigs corporals a les escoles van quedar abolits per llei el 1987, però el debat s’ha desplaçat a les llars.

    A Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord no hi ha cap mesura legal que prohibeixi als pares utilitzar el que es defineix com «un càstig raonable» amb els seus fills. És possible per als progenitors donar un assot o un clatellot als seus descendents, però amb calculada suavitat. Molt, molt calculada.

D’acord amb la llei dels nens promulgada el 2004, sota mandat dels laboristes, si de resultes d’aquell assot la pell s’envermelleix o queda marca, blau, tall, o esgarrinxada, el pare, la mare o el cuidador de torn  pot ser processat. Bona part dels pares distingeixen perfectament entre disciplina i abús, però la forma en què està redactada la llei crea certa ansietat, per por d’acabar a la comissaria per una cleca massa envermellida.  

    

A Escòcia els pares poden tenir la mà una mica més llarga i adduir «un atac justificat» quan reprenen els seus fills, si bé la llei prohibeix expressament utilitzar un instrument –un regle o una sabatilla, per exemple– com prohibeix també sacsejar els menors o donar-los un cop al cap. Aquesta situació és inacceptable per Bruce Adamson, el Comissari escocès de nens i joves, que vol la prohibició total. «Atacar un nen per castigar-lo físicament és una posició internacional insostenible d’acord amb els drets humans», declarava el cap de setmana passat. «És verdaderament una cosa que va contra els valors bàsics que hi ha a Escòcia sobre dignitat humana i respecte pels nens». El Govern escocès va iniciar al maig un consulta sobre el tema, però per ara no pensa canviar la legislació.

A Gal·les el govern local està realitzant una revisió legal amb vista a prohibir totalment qualsevol forma de càstig corporal. Si la mesura s’aprova milers de pares poden convertir-se en delinqüents, adverteixen alguns grups com Be Reasonable Wales (Sigues raonable, Gal·les), que demanen a l’Executiu de Cardiff que abandoni els plans.

    

«Estan intentant equipar una fuetada a les cames d’una mare afectuosa a una pallissa. ¿Algú creu realment que aquest tipus d’abús no és ja il·legal?», es pregunta Lowri Turner, pare d’un fill.  D’acord amb una enquesta realitzada entre 1.000 gal·lesos, el 85% dels adults van rebre algun càstig físic sent nen, i el 70% està d’acord que a vegades és una pràctica necessària. El Govern decidirà l’any que ve si aplica la prohibició total.

Notícies relacionades

    

El cert és que pares i professors segueixen mirant de trobar la fórmula per posar fi al mal comportament dels menors. Són una minoria els britànics que volen el retorn dels càstigs corporals a l’escola, però les associacions d’ensenyants estan confirmant l’empitjorament de la disciplina a les classes i la seva minvant autoritat. La pertorbació persistent a les aules, els insults i la mala educació cada vegada són més freqüents. D’acord amb el sindicat d’ensenyants, quatre de cada deu professors han patit algun tipus de violència per part dels alumnes, l’any passat.