Compte, aquí pedaleja una persona

L'incivisme dels ciclistes urbans no ajuda al respecte pel cicloturista

La carretera es converteix en una selva on el ciclista es juga la pell

grupo-glvez

grupo-glvez / RICARD FADRIQUE

2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Qui firma aquesta informació ha recorregut molts quilòmetres muntat a la seva bici, fins i tot, de vegades, per la mateixa ruta del Tour, hores abans que hi passin els professionals. I fins i tot pot presumir de conèixer molts secrets de com córrer, administrar forces i patir el mínim possible mentre es pedaleja gràcies als consells de Pedro Delgado. Però, a la vegada, la seva bicicleta fa molts mesos que està guardada en una funda, perquè realment -i fa mal dir-ho- fa por, molta por, pujar a una bici i pedalejar. I encara més fer-ho pels voltants d'una gran ciutat com Barcelona, una 'selva' de cotxes.

¿Caure? Si només fos anar a terra i fer-se unes esgarrinxades poc importaria, més enllà del cabreig momentani pel dolor, pel fregament amb l'asfalt. Però és que a la més mínima badada de concentració, a la plaça de Tetuan, mentre es busca la seguretat del carril bici de la Gran Via, un cotxe es deté en un lloc prohibit, obre la porta sense avisar i es vola, literalment es vola, per impactar a terra i omplir-se 'només' de morats -beneïda sort--. I quan es queda amb un amic i es busca la gran ruta ciclista barcelonina per la carretera de la Roca, circulant, per descomptat, en paral·lel, molt més segur i totalment legítim, comencen els insults de conductors ignorants de les normes de trànsit, que gairebé perden més temps abaixant la finestra per dir uns improperis, que avançant un parell de bicis, gairebé sempre a menys dels 1,5 metres de seguretat. I es nota el rebuf. I fins i tot a vegades pot aparèixer el camioner que toca el clàxon per espantar i que no és ni molt menys un alumne de Mariano Muñoz Carmona, famós transportista andalús que porta decorat a la part del darrere del seu vehicle el lema «en un metre i mig hi cap una vida» per conscienciar els imprudents.

Notícies relacionades

A la carretera de la Roca van atropellar dimecres Juanjo Méndez, tot un símbol entre els cicloturistes barcelonins i triple medallista paralímpic. No hi ha al món ningú que pedalegi tan ràpid com ell sobre una bici amb l'única ajuda de la seva cama i el seu braç drets. Per sort, la badada d'un conductor no li va provocar ferides irreversibles, una fractura de clavícula i una costella trencada. Podia haver sigut pitjor.

Els 'bikers' de la ciutat

Però el que és més lamentable, moltes vegades, després del retorn a casa, parant i posant el peu a terra amb el semàfor en vermell, perquè la bici és un vehicle com una moto, és observar la tremenda inconsciència dels anomenats 'bikers' urbans, els que no respecten cap norma, els que obliguen els transeünts a anar amb mil ulls per les voreres, els que van pels carrils bici unidireccionals en sentit contrari. Ells, amb la seva falta d'educació i incivisme, fan agafar mala fama als cicloturistes, tinguin por o no a la carretera, i que solen ser absolutament respectuosos amb els cotxes -només faltaria-. Algun dia, no gaire llunyà, aquest periodista tornarà a la 'selva' perquè l'amor a la bici és infinit.