Puigdemont atribueix a Espanya la pobresa a Catalunya i treu pit per la renda garantida

La pobresa a Catalunya és culpa de l'Estat espanyol, del dèficit fiscal que s'emporta diners que no tornaran mai. Aquest és el resum de l'argumentació amb què el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha obert aquest dimecres al Parlament el balanç de l'aplicació de les mesures aprovades pel ple sobre la pobresa celebrat el març del 2016, que en bona part van quedar en suspens a l'espera de l'aprovació dels pressupostos.

El president català tenia una bona i una mala estadística: ha admès que la població en risc de pobresa a Catalunya va augmentar del 19% al 19,2% del 2015 al 2016, però ha afegit que, si es mira per l'índex AROPE, l'índex es va reduir del 23,5% al 22,5%.

Puigdemont ha esmentat el fruit principal que el Govern pot esgrimir: la renda garantida de ciutadania, que substituirà la renda mínima d'inserció, assumirà els seus titulars actuals i ampliarà la cobertura al col·lectiu de les famílies monoparentals.

INDICADORS DE RENDA

Puigdemont ha subratllat que, per renda, Catalunya ocupa el número 68 de 272 regions europees, i que, en canvi, figura en el 163 de l'índex de progrés social. “¿Quin és el motiu de la diferència entre aquests indicadors? La resposta és evident: el dèficit fiscal del 8%, que se'n va i no torna”, s'ha respost a si mateix. D'aquí ve, ha argumentat, la necessitat que Catalunya compti amb el seu propi Estat.

El president ha cedit part de la seva intervenció al vicepresident i titular d'Economia, Oriol Junqueras, a la consellera de Presidència, Neus Munté, i a la de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa. Junqueras ha repassat l'augment dels pressupostos en partides socials: 625 milions d'euros més en educació, 408 milions més en salut, 239 milions més en treball i 29 milions més en vivenda. També ha vaticinat una millora en l'economia, que, ha dit, també beneficiarà els més necessitats.

“Parlem d'un alt grau de compliment”, ha dit Munté sobre les 273 resolucions que van sortir del ple del març del 2016. Segons dades de la comissió de seguiment del ple (el pròxim es farà públic el 20 de juliol), un 87% de les mesures està en curs o aplicant-se. D'aquestes 273, ha recordat Munté, 80 depenien de l'aprovació dels pressupostos.

LA RENDA GARANTIDA, AL SETEMBRE

A Bassa li ha correspost exposar el principal bagatge de l'actual Govern en la lluita contra la pobresa: la renda garantida de ciutadania. “La resposta a l'emergència social i un canvi de paradigma en la lluita contra la pobresa. Estableix un dret subjectiu, sense límit pressupostari. Garantim la universalitat”, ha destacat la consellera. Amb aquesta prestació, ha dit, es combatrà la dificultat en diferents fronts, la pobresa infantil inclosa.

Bassa ha recordat que el Govern compta que la renda garantia de ciutadania es comenci a atorgar el 15 de setembre. De fet, suposarà tornar, en part, al sistema previ a la retallada dràstica de la renda mínima d'inserció que va posar en pràctica l'Executiu d'Artur Mas el 2012, quan va deixar de ser un dret subjectiu, per tant, va quedar limitada a un pressupost concret, i va expulsar prèviament de l'ajuda més de 5.000 dels 30.000 titulars que hi havia el juliol d'aquell any.

Els arguments de Puigdemont, Junqueras, Munté i Bassa no han convençut l'oposició. Per Ciutadans, Inés Arrimadas ha assegurat que estava convençuda que no es parlaria d'independència a l'abordar el seguiment del ple sobre la pobresa i ha criticat per això Puigdemont. El socialista Miquel Iceta ha recordat que el risc de pobresa va ser el 2016 dues dècimes superior al del 2015 (la bona notícia del president) i ha subratllat que, encara que hi ha hagut recuperació econòmica, no ha arribat a tothom, i això obliga el Govern a actuar.

La diputada de Catalunya Sí que es Pot Marta Ribas ha recordat -igual que fan les entitats socials- que les mesures acordades en el ple sobre la pobresa tenien caràcter d'urgència, si bé un any i tres mesos després no s'ha arribat a fer una reforma de l'encara existent renda mínima d'inserció que morirà per donar pas a la renda garantida. “S'han fet coses, però creiem que només podem parlar d'un compliment insuficient”, ha dit.

LA CLASSE MITJANA

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

“Es fa difícil poder articular un debat interessant quan el que tens davant té com a únic recurs culpar de forma sistemàtica el Govern d'Espanya”, ha afirmat el popular Xavier García Albiol, que ha volgut “posar cara” a les famílies que han patit els estralls de la crisi. Famílies, ha dit, de la classe mitjana, que han hagut de capejar el temporal amb l'ajuda dels seus familiars grans, els pensionistes.

Per la CUP, Gabriela Serra ha defensat que una nova república catalana ha d'afrontar la distribució de la riquesa, abandonant l'assistencialisme, i ha retret al Govern que tregui pit per la llei de la renda garantida de ciutadania, quan encara no s'ha aprovat i quan té un abast limitat: “La renda garantirà una subsistència decent, que no és el mateix que una vida digna”.