Magisteri obre la via perquè les facultats escullin els seus alumnes

Menys graduats i més ben  preparats. Quan el 2013 la Conselleria d’Ensenyament i la secretaria general d’Universitats de la Generalitat van pactar amb les universitats catalanes una reforma profunda dels graus de Magisteri, el primer anunci que van fer va ser que el nombre d’alumnes a les facultats d’Educació s’aniria reduint progressivament. El segon, que els aspirants a ingressar en aquests estudis haurien de passar una prova d’accés específica per demostrar que comptaven tant amb una base de coneixements teòrics com amb unes mínimes habilitats pràctiques a l’hora de tractar amb nens. 

Aquesta prova de selecció, batejada com d’aptitud professional (PAP), s’aplicarà per primera vegada aquest any. Un total de 2.892 joves s’han inscrit per realitzar-la dissabte que ve. Primer faran un examen de competència comunicativa i raonament crític, i després en passaran un de competència logicomatemàtica.

D’aquesta manera, Magisteri obre la porta perquè altres titulacions universitàries realitzin proves específiques per escollir els seus futurs estudiants en funció d’un perfil determinat. Actualment ja ho fan Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE, l’antiga INEF) i les facultats de Traducció i Interpretació per als que vulguin especialitzar-se en Anglès. Hi ha degans de facultats de Medicina que també les han plantejat per als seus alumnes.

PER A PERFILS CONCRETS

En qualsevol cas, el secretari d’Universitats, Arcadi Navarro, assegura que aquesta última és una opció que està en estudi, igual que ho està per a altres especialitats acadèmiques. «Pot ser que s’acabi fent o pot ser que no», ha afirmat. «Tots veiem clar que per ser mestre necessites unes PAP, per a metge probablement també, però no és tan evident per ser bioquímic o biòleg ambiental», ha reflexionat Navarro, que ha subratllat que un metge no és un mecànic de persones, «és una persona que ha d’empatitzar». Les PAP, ha conclòs, podrien ajudar a reclutar aquest tipus de perfils.

La de Magisteri, que la tardor passada van realitzar a manera de prova pilot (per veure si el nivell requerit era l’ajustat) estudiants voluntaris de primer curs de Mestre d’Educació Infantil i de Mestre d’Educació Primària, substitueix el requisit implantat en els últims anys que per estudiar Magisteri els alumnes havien de treure una nota mitjana de 5 en Llengua Castellana i Llengua Catalana.

A la prova que aquest any estrenen les facultats d’Educació es podrien afegir, en cursos pròxims, alguns criteris addicionals com la realització d’entrevistes o la valoració de l’expedient acadèmic en el seu conjunt.

UN 15% MENYS DE PLACES

Notícies relacionades

Demostrar el que un sap

Una protesta contra la quota femenina irromp en les oposicions de Bombers

La retallada de places a les facultats d’Educació es va posar immediatament en marxa, el mateix curs 2013-2014. Per a l’any que ve, les universitats públiques ofereixen el 2% menys de places (2.155) que les que es van habilitar en la preinscripció universitària del curs que ara s’acaba.

Així, mentre el 2012-2013 van començar aquests estudis un total de 3.024 persones, comptant-hi els alumnes tant de les universitats públiques com de les privades, aquest 2016-2017 han sigut 2.581 els inscrits en primer curs, cosa que suposa un 15% menys de places, segons dades facilitades per la consultora educativa Unportal.cat.