Col·lectiu gai i oposició denuncien una nova demora de la llei contra l'homofòbia

El dia d’ahir estava assenyalat en l’almanac de l’imaginari gai català amb una barreja d’il·lusió i de recel. Esperança, perquè era el termini límit que el Parlament va concedir al Govern fa just tres mesos per al desplegament definitiu d’aspectes clau de la llei contra l’homofòbia. Suspicàcia, per més de dos anys i mig de compromisos incomplerts per la Generalitat, com denuncien les entitats LGTBI, fet que les va portar a consensuar amb el PSC una moció en la qual la Cambra catalana reclamava la plena execució de la norma. Vistos els esdeveniments, quan el moviment gai faci un cop d’ull a la casella del 9 de juny al calendari, el que esperava veure marcat amb la rica diversitat de l’arc de sant Martí estarà ratllat en una nova fosa en negre.

    

«És una llei estèril, que està molt lluny d’aprofitar tot el seu potencial, perquè no hi ha voluntat política per implementar-la. Al final, les entitats cobrim amb bona voluntat i escassos recursos aquest buit institucional», destaca Joaquim Roqueta, president de la plataforma LGTBI­cat, que agrupa les principals entitats del sector. «El problema és que el Govern no volia aquesta llei, prefereix la genèrica [projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació], que està tramitant d’urgència i deixant insatisfets tots els sectors», diu Roqueta.

    

La descripció té ressò en l’oposició, molt crítica amb la gestió del Govern de JxSí. «Ens preocupa que no hi hagi un servei integral d’atenció a la víctima i que no s’implanti a tot el territori», destaca Serra. L’inquieta que no s’aprovi un règim sancionador –«que doni garanties a les víctimes i no deixi impunes les agressions»–, ni un protocol del deure d’intervenció del funcionariat al detectar casos punibles. Els dos compromisos havien de complimentar-se en aquests tres ­mesos.

UNA SANCIÓ I UNA MESURA CAUTELAR

Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH), recorda que des que es va aprovar la norma «només s’han dictat una sanció i una mesura cautelar», per la circulació del bus d’Hazteoír, «tot i la quantitat ingent de denúncies que arriben», tant a les entitats com a les autoritats. Des de la Direcció General d’Igualtat, responen amb un estudi de la UAB en el qual es determina que el Govern «desplega accions en tots els àmbits d’actuació» d’aquesta llei, i xifra en 132 les intervencions interdepartamentals que es van portar a terme el 2016, i en 135 les de l’any anterior.

    

Una perspectiva que dista molt de la de Marta Moreta, del PSC. «Al final la llei no és gens efectiva, sembla tot d’aparador. Molta gent ni tan sols sap on recórrer si pateix un atac; com a les escoles, on ni pares ni molts directors deuen saber com gestionar una situació de bullying homòfob», destaca. Aquest tipus d’assetjament també havia de comptar amb un protocol específic abans del 9 de juny.

    

Des de Ciutadans, Noemí de la Calle apressa el Govern a dinamitzar mesures com la contra la persecució escolar per motius d’orientació sexual, en què les denúncies es van triplicar l’any passat. «Es va fer un protocol a principis de curs, però ¿de què serveix penjar-lo a la web d’Ensenyament si no es destinen recursos a divulgar-lo i a formar el professional?», diu. «Tota la problemàtica social importa poc al Govern; ells només tenen ulls per al nou 9-N [el referèndum sobiranista]», diu De la Calle.

INSEGURETAT

Pel popular Juan Milián, la falta de concreció «crea inseguretat jurídica entre els gais» i així seguirà «sense més pressupost, protocols i sense formar cossos policials, personal sanitari i docent», entre altres implicats en el deure d’intervenció de l’Administració. «Fins ara, la llei no és res més que un brindis al sol», destaca el dirigent del PPC.

Notícies relacionades

Protesta en un institut de Lleida per les teories homòfobes d'un professor de filosofia

El millor petó contra l'homofòbia

    

A Catalunya sí que es Pot coincideixen en la falta d’una òptima implementació d’aquesta llei, «però també d’altres normes», perquè es requereix «l’aprovació de reglaments i règims sancionadors», com destaca Gemma Lienas. «O executem plenament les lleis o la seva efectivitat queda molt reduïda», explica. En la feina del Govern, Lienas admet avanços com «els de la població transsexual», especialment en matèria sanitària.