Un estiu sense ningú a casa

Són els nens de la clau, perquè van al col·legi amb una en una butxaca, a la motxilla o penjada al coll amb una cinta, per no perdre-la. Tenen entre sis i 13 anys (moltes vegades són grups de germans) i, si ja són responsables de les claus de casa és perquè, quan acaben les classes, no hi ha ningú per obrir-los la porta. Així que passen les tardes de dilluns a divendres sols i, d'aquí poques setmanes, quan comencin les vacances d'estiu, passaran també els dies sencers en soledat. “Són fills de famílies treballadores pobres, però no prou pobres per tenir dret a activitats socials gratuïtes”, assenyala Pepa Domingo, coordinadora dels Programes d'Infància a Espanya de l'oenagé Educo.

Amb la crisi i la precarització de l'ocupació, la xifra de nens de la clau a Espanya ha passat dels aproximadament 350.000 menors que hi havia el 2009 als al voltant de 580.000 que hi ha en l'actualitat. Un 65% més. 

Educo ha enquestat famílies que es troben en aquesta situació, ha parlat amb associacions de barri que es dediquen a detectar i a atendre aquests xavals, ha entrevistat especialistes, ha comparat tota aquesta informació amb dades oficials de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i ha elaborat l'informe 'Natius de la crisi: els nens de la clau', en què alerta de les preocupants circumstàncies en què viuen aquests menors. “I ara, amb l'estiu a tocar, les coses es poden agreujar encara més, perquè és una època en què els adults d'aquelles famílies aprofiten per agafar alguna feina temporal extra”, indica Domingo. 

PASSEN D'ANAR AL COL·LE A LA TARDA

Que un nen, petit o ja adolescent, passi tantes hores sol a casa genera dos tipus de situacions, explica la tècnica d'Educo. “O són nens solitaris, que es tanquen a casa, que dinen malament, que naveguen tot el dia per internet sense control i que s'enganxen a la tele, o són nens que mantenen actituds disruptives amb els adults, encara que només sigui per a cridar l'atenció”, detalla. En els dos casos, aquesta soledat té efectes negatius sobre el seu rendiment escolar. Per exemple, prossegueix, “són estudiants amb unes altes taxes d'absentisme, perquè després d'anar a dinar a casa al migdia, ja no tornen al col·legi a la tarda, aprofitant que no hi ha ningú a casa que els hi obligui”.

A Catalunya, aquests nens de la clau han proliferat des que en el curs 2012-2013 es va implantar la jornada intensiva a l'ESO, una mesura a la qual avui s'acullen el 94% dels instituts públics. Fruit d'això, les entitats socials han començat a detectar cada vegada més xavals de 12, de 13 anys, que dinen tard (a partir de les tres) “la majoria sols a casa sense supervisió adulta, perquè només un 13% de les mares i pocs pares han arribat a casa a aquesta hora", constata Ismael Palacín, director de la fundació Jaume Bofill.

NO ÉS PER NEGLIGÈNCIA DELS PARES

“No necessàriament es produeix una situació de negligència per part dels pares, sinó que existeix una impossibilitat de conciliar l'atenció adequada dels fills amb els horaris molt dilatats de feina”, adverteix Francesc Centeno, que treballa en programes municipals dirigits a la infància i l'adolescència a l’Hospitalet de Llobregat. Aquesta ciutat és, justament, una de les poques d'Espanya en què funciona, des de ja fa uns anys, un projecte socioeducatiu pensat en exclusiva per a aquests menors, el Projecte Clau de la Fundació Ítaca

Notícies relacionades

La soledat potencia l'anorèxia i la bulímia en nens de 10 a 15 anys

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

"Els col·legis també confirmen que no es tracta de pares desinteressats", afegeix Pepa Domingo. "Tant mestres com directors de centres educatius coincideixen a dir que els progenitors d'aquests nens de la clau són persones implicades i preocupades pels seus fills -aclareix-. El que passa és que tenen jornades laborals molt llargues i no tenen una xarxa de suport familiar que pugui donar-los un cop de mà en la cura dels nens".

Aquestes famílies formen part del 58% d'espanyols amb fills de 3 a 16 anys que no poden fer vacances ni una setmana a l'any. Davant d'aquest panorama, als problemes de soledat que pateixen aquests menors, s'hi suma, en aquestes èpoques de l'any, un sentiment de desarrelament i inferioritat. "Ells no parlen del que faran a l'estiu, perquè no faran res... N'hi ha alguns que, per no sentir-se malament, s'inventen una història", afirma la responsable d'Infància d'Educo, que ha posat en marxa una campanya per recaptar fons amb els quals pagar-los beca perquè puguin anar, almenys, de colònies.