¿Serveixen de res els programes de control parental?

La majoria dels dispositius informàtics tenen controls parentals però això no significa ni que els pares els usin ni que els menors els acceptin. «Sempre existeix el dilema entre la seguretat i la comoditat. Les eines de control parental han evolucionat bastant i són més fàcils d’usar», recorda Manuel Ransán, coordinador del grup de menors de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (Incibe). 

Aquest organisme té publicades a la seva web algunes de les més efectives. Altres organismes, com l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, el Departament d’Ensenyament o el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) també tenen recollides guies, vídeos i pàgines de consells. 

Notícies relacionades

¿Què han de saber els pares sobre les xarxes socials?

Manual per a pares d'adolescents en xarxes socials

«Les eines de control parental, quan els nens són petits, permeten un seguiment i una supervisió sobre el que fan, establir normes d’horaris i programes, però és millor que s’usin de manera consensuada. Quan se’ls dona als nens un mòbil o una tauleta és un bon moment per començar a introduir els pactes familiars. Estem donant finestres a un món amb clars i obscurs, i hi pot haver problemes i continguts no apropiats. Són coses que requereixen un esforç per les dues parts», aconsella Ransán.

Actualment el risc entre nens i adolescents està més en la dependència del mòbil i en la seva capacitat per abstreure els nens d’altres tasques. L’ús excessiu s’incrementa amb l’edat, segons Net Children Go Mobile. Entre els de 12 i 13 anys, el 25% de nens i nenes admeten tenir problemes per desenganxar-se’n, mentre que entre els 15 i 16 arriben al 65%.