Vaga de taxistes: Barcelona es queda sense 'abelles'

En el seu genuí i inconfusible blindatge de negre i groc, com si fossin abelles, les trobem, brunzint amunt i avall, cobrint tota l’extensió que la vista pugui englobar. Més enllà de coincidències cromàtiques, els taxistes de Barcelona i l’àrea metropolitana se senten com aquests insectes, en franc perill d’extinció, malgrat considerar-se també com un element imprescindible per a l’equilibri de l’hàbitat que els envolta. Ahir van reivindicar la seva influència en l’ecosistema urbà aparcant el cotxe, intentant que la seva absència fes notar a tothom que un dia sense ells al volant és una amenaça per al dinamisme que requereix la gran ciutat.

I a fe que ho van notar als quatre punts cardinals de la capital catalana, on la seva absència era palpable. Ho va percebre al sud-est la Maria, que baixava les rampes de l’Hospital Sant Joan de Déu amb el seu fill i una irreprotxable perícia fent anar les crosses, tot i que el seu gest taciturn denotava que alguna cosa no anava bé. «¿Vaga? ¿Justament avui? ¿L’únic dia del punyeter any que necessito un taxi per aquest esquinç?», deixava anar mentre s’afanyava a arribar a la parada del bus, a peu de la Ronda de Dalt. Se la va informar que hi havia serveis mínims en hospitals i enclavaments principals de la ciutat precisament per a persones com ella, amb problemes de mobilitat, però ni es va plantejar tornar a pujar la pujada per arribar a la parada i va preferir recuperar l’alè mentre esperava que arribés el seu autobús.

Allà s’hauria trobat amb el Carlos i el Jose, dos veterans de la flota barcelonina i de l’hospital pediàtric. «Avui estem per donar compliment a la nostra funció social, traslladant persones que vagin amb crosses, cadires de rodes, edat molt avançada… I sense cobrar ni un cèntim», detallava el Carlos. Estaven orgullosos per plantar cara a les VTC, que «atempten contra el futur del gremi». «Són com Florentino [Pérez, el president d’ACS] i tot el tema del projecte Castor, que passi el que passi estan protegits i cobren; només demanem  regular el sector i treballar en igualtat de condicions», deia el Jose. Ufanosos, també, pel seguiment de l’aturada, que rondava el ple, segons s’informava per l’emissora i els grups de WhatsApp.

Unitat sense fissures contra Cabify i Uber, que obté suports a priori insospitats. Com del propi sector VTC, «però dels veterans, no dels que s’han trobat amb les facilitats que tenen ara», detallava el Lluís, que condueix una van VTC per a una empresa catalana. «Ni es respecta la proporció d’un d’aquests vehicles de luxe per cada 30 taxis ni la tarifació dels uns i dels altres es pot comparar: és una competència deslleial», es queixava a l’accés de l’Hotel Rey Juan Carlos I.

A prop seu s’esperava Judy Blainey, originària de Nova York. «Allà també hi ha conflicte entre taxistes i Uber, però jo prefereixo aquests últims, perquè et venen a recollir on els diguis pel mòbil i et deixen on vulguis; als taxis només els pots cridar pel carrer i, segons el destí, ni t’obren la porta», explicava. Els turistes com ella i altres que arribaven o marxaven durant aquesta vaga van ser avisats pel mateix hotel, segons Miki, un dels seus conserges.

IMPRESSIÓ NEGATIVA

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Menys fortuna van tenir Diego Salemme i la seva parella, Claudia, que arribaven a l’estació de Sants i encaixaven la galleda d’aigua freda de no trobar taxi. Coneixen la controvèrsia a la seva Argentina natal, però lamentaven que «la primera impressió de Barcelona sigui negativa». Als voltants de Sants hi havia la Clara repartint informació sobre l’aturada. Admetia que gairebé el 70% dels que acabaven d’arribar encaixaven malament la notícia, però no perdia el somriure. Al seu costat, el César no ocultava la seva preocupació: «M’he gastat 152.000 euros entre tots els tràmits per obtenir la llicència, però veig el meu futur en perill a causa dels VTC».

Aquest neguit es notava també en les paraules de la Luisa, que donava suport sobre el terreny al seu marit, Rafa, a la parada de la plaça de Catalunya, on no paraven d’arribar turistes que blasfemaven al saber que aquells taxis no es mourien per a ells. «¿Com has de competir amb algú que té una tributació al seu desig, perquè gairebé tot el que ingressa ho registra en paradisos fiscals? Els taxistes, obligats al taxímetre, i ells adapten el preu segons la demanda. És el nostre crit desesperat per dir a les autoritats que estan deixant morir el sector», deia.