L'Ajuntament de Barcelona potencia els espais de suport a la criança a casa

El Biel arriba amb la seva mare, la Rut; la Nura arriba acompanyada de la seva, la Lis, i el Matías, de la mà de Pato, el seu pare. Mentre els tres nens corren a jugar amb unes peces de fusta amb què van fent construccions, els adults se saluden i s’instal·len. «Jo soc repetidora, ja vaig venir amb el meu primer fill, el Teo, i ara vinc amb la Nura, la segona. Això és com un oasi», afirma Lis Figueras, arquitecta, que ha decidit dedicar aquests anys a la criança pràcticament en exclusiva dels seus fills. Dos dies a la setmana –dimarts i dijous al matí–, la Lis i la Nura es reuneixen amb altres fills i pares en la seva mateixa situació per compartir una estona a l’Espai Familiar del Raval.

«Aquí venen, a més a més dels que han decidit de manera voluntària que encara no volen portar els seus fills a l’escola infantil, pares que s’han quedat sense plaça en un centre o famílies derivades pels serveis socials, que ho consideren positiu tant per al desenvolupament del menor com per donar recursos a l’adult», explica Ana Zafón, directora d’aquest espai de titularitat municipal. L’accés es fa a través d’una llista d’espera, que està sempre oberta, «encara que es reserven sempre unes places per als casos socials», precisa Zafón.

L’equipament comparteix instal·lacions, pati, alguns serveis i una part de l’equip docent amb una escola infantil convencional, la Cadí, i forma part d’una xarxa d’espais familiars que l’Ajuntament de Barcelona potenciarà.

Als quatre ja existents (a Bon Pastor, Canyelles, Zona Franca i aquest del Raval), s’hi sumaran ben aviat quatre espais més (el de Tres Tombs, a l’Eixample, que s’obrirà l’últim trimestre d’aquest 2017; l’Aurora, al Raval mateix i previst per al 2018, i els de Sants-Badal i Trinitat Nova, que obriran l’any 2019), ha avançat la tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz.

Les escoles infantils que s’obrin a partir d’ara a la ciutat «incorporaran també aquests espais». «Vam començar el 1991, com un servei dirigit, sobretot, a mares que estaven soles o que s’havien quedat sense plaça per als seus fills en una escola infantil i que no comptaven amb el suport de la família extensa», explica Roser Boltes, una de les educadores de l’espai. «Ara, cada vegada tenim més pares, de vegades perquè elles, les mares, són les úniques que treballen de la família; altres, perquè així ho ha decidit la parella», explica.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Aquest últim és el cas de Pato Bottos. «Venim aquí des que el Matías tenia dos mesos», assenyala aquest professional de l’audiovisual, que acaba de ser pare d’una nena. «Ara la nena és amb la seva mare, però quan ella torni a treballar, al setembre, el Matías començarà a anar al col·legi i jo tornaré aquí també amb la petita», explica.

GRUPS HETEROGENIS

Els grups, afegeix Imma Bargalló, de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), «són al màxim d’heterogenis possible». Cada setmana, els pares dediquen una sessió a fer intercanvi d’impressions i d’experiències. «De vegades n’hi ha prou d’escoltar quan expliquen que passen nits sense dormir perquè el nen plora... I veure que el problema no és només seu, els consola», afegeix Roser Boltes.