Un malalt d'ELA difon el seu suïcidi per reclamar l'aprovació de l'eutanàsia

El suïcidi d'un malalt d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), conegut avui, ha reobert el debat sobre la necessitat d'aprovar una llei de suïcidi assistit i eutanàsia que despenalitzi la "col·laboració necessària" perquè una persona pugui posar fi a la seva vida per decisió pròpia.

José Antonio Arrabal va ser diagnosticat el 2015 d'aquesta malaltia degenerativa i incurable. El malalt es va suïcidar davant d'una càmera de vídeo “indignat” per “haver de morir en la clandestinitat”, segons va dir textualment, i va reclamar el suïcidi assistit i l'eutanàsia. El diari 'El País' ha reproduït posteriorment aquesta gravació.

El pacient ja feia mesos que planejava la seva mort i la va portar a terme el 2 d'abril. Ho va fer ingerint a través d'una palleta dos pots de medicaments que va adquirir per internet, aprofitant que la seva família no era a casa.

INVESTIGANT LA MORT 

El jutge intervindrà en aquest cas, com passa amb tots els suïcidis, al considerar-se una mort violenta per descartar que s'hagi comès un delicte, segons ha explicat el doctor i president de l'Associació Dret a Morir Dignament, Fernando Marín.

El jurista Ignacio Fernández Vega, portaveu dels Jutges per a la Democràcia, confirma que després de la mort d'Arrabal, “s'obren unes diligències penals per investigar si els fets poden ser constitutius de delicte, és a dir, si algú ha pogut col·laborar o cooperar en el suïcidi d'aquesta persona”.

El Codi Penal estableix que "el que causi o cooperés activament amb actes necessaris i directes en la mort d'un altre per la petició expressa, seriosa i inequívoca d'aquest, en el cas que la víctima pateixi una malaltia greu que conduís necessàriament a la seva mort o que produís greus sofriments permanents i difícils de suportar" serà castigat amb pena de presó.

En aquest cas, Arrabal "conservava cert grau d'autonomia, suficient per proveir-se dels mitjans i portar a terme la seva decisió de morir de forma autònoma", i per això "no hi ha cap dubte sobre la participació d'un tercer" que pugui suposar un delicte i el cas serà sobresegut, opina Marín.

El cas és molt diferent del de José Luis Sampedro, que era tetraplègic i “quedava clar” que no podia haver portat a terme el seu suïcidi sense la “cooperació necessària”.

NECESSITAT DE REGULAR EL SUÏCIDI

"Regular el suïcidi assistit és necessari i Arrabal, amb la seva mort tràgica, ha volgut cridar l'atenció sobre un tema que s'ha d'abordar d'una vegada per sempre", destaca Fernando Marín, que ha opinat que és necessària una llei que "més enllà de la mort digna reguli el suïcidi assistit".

Precisament, fa una setmana que el Congrés va donar llum verda a la tramitació d'una proposició de llei de Ciutadans que permeti garantir la dignitat dels pacients en el procés final de la seva vida, a través de les cures pal·liatives.

La iniciativa, que va comptar amb el suport de tots els grups menys el vot en contra del PNB i 17 abstencions d'ERC i el PDeCAT, no contempla l'eutanàsia, i per això Units Podem va anunciar que presentarà un text alternatiu per incorporar-la, igual que el suïcidi mèdicament assistit.

Segons  Marín, aquesta llei hauria de regular els requisits necessaris per accedir a la mort sanitària (persones amb malalties avançades i incurables), i el procediment per portar-la a terme amb prou seguretat, per evitar que "hi hagi persones que morin en contra de la seva voluntat".

PODER DECIDIR EL FINAL

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

El jurista Ignacio Fernández Vega ha defensat que la regulació es porti a terme "amb cura" perquè no sigui "una porta d'entrada per a tots".

El mateix Arrabal assegura en la gravació que, si hi hagués una llei de suïcidi assistit, hauria endarrerit la seva decisió. "Hauria aguantat més temps. Però vull poder decidir el final. I la situació actual no m'ho garanteix".