Pobres fins a l'eternitat

El 40,6% de les persones ateses per la Creu Roja a Cata-lunya no percebran pensió de jubilació o no percebran la màxima perquè no han cotitzat prou a la Seguretat Social. El percentatge arriba a nivells alarmants per als més grans de 60 anys, ja que sis de cada deu no tindran dret a la prestació. 

La situació és desesperada per al 17% dels consultats, que declaren que no han cotitzat mai. Aquestes dades es desprenen de l’estudi La cronificació de la pobresa, realitzat per l’entitat i presentat ahir a Barcelona. El col·lectiu incompleix els requisits imprescindibles per cobrar la percepció: haver cotitzat un mínim de 15 anys, dos d’aquests en els 15 anys previs a l’edat de retir.

MISERABLE SALARI / L’informe aprofundeix més en aquest factor: les persones d’entre 50 i 59 anys ateses a l’organització, i que per edat es considera que estan a prop del final de la seva carrera laboral, únicament han cotitzat una mitjana d’11 anys. Estem parlant de pobres per sempre perquè a la falta d’ocupació s’hi uneix un miserable salari. Pilar Millán i Anna Sabaté, responsables de l’estudi, es van preguntar: «Els que cobrin, ¿quin tipus de pensió cobraran?», quan el 36,3%, del 32% dels enquestats que treballen, ingressen entre 300 i 600 euros mensuals.

Un exemple és Andrea Zárate (Valparaíso, Xile, 1976) que, en els 12 anys que fa que viu a Espanya, mai ha tingut contracte. Una situació similar és la que pateix José Castillo (Badajoz, 1963), que degut a la falta de temps (és viudo i cuida els seus tres fills menors) i als seus problemes de salut no té feina des de fa sis anys. «El meu pare va cobrar el 100% de la jubilació i pensava que a mi em passaria el mateix, però no serà així. El meu futur és trist perquè he treballat des dels 18 anys i algunes empreses han fet tripijocs i no m’han assegurat. I ja fa sis anys que estic a l’atur. En un futur hauré de dependre dels meus fills», es lamenta.

Les dades oficials revelen que 160.000 famílies catalanes tenen tots els seus membres a l’atur. En aquestes llars viu el 20% de la població infantil de Catalunya. La des­ocupació i la precarietat salarial estan íntimament lligades a la salut. El 100%, la totalitat, dels consultats en l’estudi estan malalts físicament o emocionalment. En l’historial clínic d’aquestes persones figuren depressió, ansietat i altres malalties derivades del desassossec per tenir un present pessimista i un futur negre. Per això, Creu Roja reclama una renda mínima garantida, no per família sinó per persona.

La falta d’ocupació és preocupant i «està a nivells altíssims en totes les franges d’edat», però arriba a les xifres màximes a partir dels 50 anys. Segons l’informe, «és especialment preocupant» si es té en compte que a les persones d’aquesta edat els queden pocs anys en actiu i això pot condicionar la seva futura pensió. Els que ara tenen 40 anys i no han cotitzat no cobraran la jubilació completa. L’enquesta realitzada a 1.142 persones revela que el 40,6% pateixen pobresa crònica, és a dir, des de fa més de tres anys. 

Notícies relacionades

"La platja és gratis, però no puc pagar la crema dels nens"

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

FUTUR / Antoni Aguilera, president de la Creu Roja de Catalunya, va assegurar en la presentació de l’informe: «Estem molt, molt preocupats per les persones que tenen pocs anys de cotització perquè el seu problema no és només de present, sinó també de futur». Al seu parer, «és urgent» corregir la situació. Enric Morist, coordinador de la Creu Roja, va abundar en aquest pessimisme perquè amb els baixos salaris i la falta de llocs de treball s’està «condemnant tota una generació a viure de les ajudes». L’informe avergonyeix tota la societat perquè constata que «tenir un contracte laboral no garanteix tenir els ingressos necessaris per a una vida digna. La feina no ajuda a sortir de la situació de pobresa».

La meitat dels enquestats que tenen feina també tenen deutes. No arriben a final de mes. De fet, la pobresa energètica «ha augmentat [entre els usuaris de la Creu Roja] gairebé 40 punts en els últims cinc anys», va apuntar Aguilera. José Castillo ho va corroborar: «Jo l’any passat només vaig poder posar dos dies la calefacció; va ser en dies de Nadal».