L'últim gran repte energètic d'Elon Musk

Elon Musk s’ha compromès a solucionar la crisi ener-gètica que pateix el sud d’Austràlia en 100 dies. Si no compleix amb aquest termini, pagarà de la seva butxaca la tecnologia amb la qual aspira a pal·liar els problemes de la regió. L’emprenedor i visionari sud-africà va acceptar fa una mica més d’una setmana el repte que li va llançar a les xarxes socials un empresari australià, que volia saber si l’oferta llançada per l’empresa de Musk anava de debò. La resposta no va trigar gaire a arribar. «Tesla instal·larà els sistemes i els posarà en funcionament en 100 dies des de la firma del contracte o serà gratis. ¿Això és prou seriós per a tu?», va respondre a Twitter el fabricant de cotxes elèctrics, panells solars i bateries d’emmagatzematge d’energia.

Amb aquestes paraules en va tenir prou l’empresari multimilionari, Mike Cannon-Brookes, per posar-se mans a l’obra buscant finançament i suport polític per portar les bateries de Tesla a Austràlia del Sud. El quart estat més gran del país, amb una població d’1,7 milions d’habitants, ha patit contínues apagades al llarg dels últims mesos, que van arribar a paralitzar la indústria durant un parell de setmanes i han alarmat l’opinió pública. Una tempesta va fer malbé les línies de transmissió al setembre, i el mes passat una onada de calor va disparar la demanda, cosa que va deixar els proveïdors sense recursos suficients per poder fer front al subministrament.

Austràlia és el principal exportador de carbó del món, però el tancament d’algunes de les seves plantes més contaminants i la transició que ha emprès cap a les energies eòlica i solar, demanades per l’opinió pública, han generat un dèficit energètic. I és aquí on ha entrat en acció Tesla, un dels abanderats de la revolució de les bateries de ió-liti, les mateixes que alimenten els seus cotxes elèctrics i que també comercialitza per a habitatges i comerços, com a recurs per fer front als talls d’electricitat.

RECICLATGE COMPLICAT

Aquestes mateixes bateries, a una escala més industrial, serveixen també per alimentar la xarxa elèctrica. Durant els cicles de baix consum, emmagatzemen els excedents d’electricitat que generen les plantes de gas natural, els parcs eòlics o les granges solars, i això permet alliberar l’energia a la xarxa durant els pics de demanda i evitar les apagades. Fins ara les bateries eren molt més cares que el gas natural de les plantes de cicle combinat a les quals es recorre quan el sistema no dóna l’abast, però el seu preu s’ha reduït últimament a causa de la demanda de cotxes elèctrics. Com a contrapartida, no emeten gasos contaminants, tot i que el reciclatge és complicat.

El pla de Musk a Austràlia del Sud, una regió que produeix el 40% de la seva energia del sol i el vent, passa per instal·lar un parc de bateries amb capacitat de 100 megawatts, que és aproximadament el dèficit que va experimentar el sistema durant l’apagada del mes de febrer. Des que va confirmar el seu desafiament a Twitter, que va llançar inicialment un dels executius de Tesla, l’empresari ha mantingut converses amb diversos polítics australians i s’ha reunit amb el primer ministre, Malcolm Turnbull, per estudiar la viabilitat del projecte. Musk li va posar un preu de 25 milions de dòlars, però una anàlisi de Bloomberg l’eleva a 169 milions, malgrat que també diu que resultaria rendible econòmicament.

Tesla ja ha demostrat que treballa ràpid i és capaç de fer front a grans projectes, gràcies a l’increment de la producció a la seva Gigafactory, la gegantina fàbrica de 5.000 milions de dòlars que té al desert de Nevada. «La nostra capacitat d’emmagatzematge està creixent tan ràpid com podem humanament mesurar-ho», va dir a Bloomberg el cap de tecnologia de Tesla, J. B. Straubel. Fa dos mesos va inaugurar al sud de Califòrnia un parc semblant al que pretén aixecar a Austràlia.

En tan sols 90 dies va completar el projecte per emmagatzemar 20 megawatts, el parc més gran del món fins a la data amb centenars de caixes metàl·liques que guarden a l’interior 16 bateries del cotxe Tesla Model S. «Les quadrilles van treballar les 24 hores del dia, vivien en tràilers i feien treballs d’encàrrec a les dues de la matinada», va explicar Straubel.

FUGA EN UN POU

Notícies relacionades

A l'espera de la bateria

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

En el cas de Califòrnia, el detonant va ser una fuga en un pou de gas natural d’Alison Canyon, que va abocar durant tres mesos milers de tones de metà a l’atmosfera a principis de l’any passat, una catàstrofe que va portar el governador de Califòrnia a declarar l’estat d’emergència. L’elèctrica Southern California Edison va decidir llavors aixecar parcs d’emmagatzematge amb la finalitat d’evitar les apagades durant l’hivern. Tesla en va aixecar una, les altres van anar a càrrec d’Aes i la canadenca Altagas.

El projecte de Califòrnia ha suposat un reconeixement decisiu per a aquesta indústria incipient, que fins ara només s’havia aplicat en projectes a menor escala. Una nova revolució sembla estar en marxa.