El Suprem diu que l'aplicació del 3+2 no discrimina els alumnes pobres

El Tribunal Suprem (TS) ha donat el seu aval al decret de reforma de l’estructura dels estudis universitaris, el popularment conegut com a decret del 3+2, al considerar que, malgrat les diferències de preus que hi ha entre graus i màsters, la modificació de les carreres universitàries no té caràcter discriminatori per als estudiants ni té cap incidència sobre el sistema de beques per als estudiants.

L’aval del tribunal es produeix al desestimar un recurs contenciós administratiu interposat pel sindicat CCOO, que tem que els estudiants amb menors recursos o pitjors qualificacions optaran pels graus de tres anys per obtenir una titulació més ràpidament, cosa que acabarà provocant que hi hagi carreres de primera i de segona. El decret aprovat el 2015 per l’exministre d’Educació José Ignacio Wert vulnera la igualtat de condicions entre estudiants per raons econòmiques, ja que «una mateixa carrera pot costar més o menys en funció del nombre d’anys que duri», indica el secretari general d’Educació en CCOO, Francisco García.

EL 80% MÉS CARS

El sindicat està convençut que, per més que Wert assegurés en el seu moment que la mesura suposaria un estalvi per a les famílies (de 150 milions d’euros, va dir llavors l’exministre), els actuals quatre anys de grau i un de màster surten millor de preu que el pla de tres anys de grau i dos de màster. Entre altres coses, perquè un curs de màster és, de mitjana, el 80% més car que un de grau. 

Solament a Catalunya s’ha plantejat la possibilitat, acordada en el Consell Interuniversitari (CIC), que el preu del primer any de màster s’equipari al del grau. La mesura, que els estudiants i els rectors de les universitats públiques reclamen ampliar a la totalitat del màster, i no solament al primer curs, no ha entrat encara en vigor, perquè aquest és el primer any acadèmic en què s’imparteixen carreres de tres anys, i per tant no hi ha estudiants que hagin arribat encara al màster.

HIPÒTESI NO DEMOSTRADA

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Amb tot, el TS considera que aquest argument «no deixa de ser una hipòtesi, que no va acompanyada de cap mena d’argumentació justificativa». «Per descomptat, no posa de manifest el caràcter discriminatori de la norma», diuen els magistrats en la seva sentència, que data del 23 de setembre passat, però que no s’ha conegut fins ara.

El decret del 2015 pretén, segons recull la resolució del Tribunal Suprem i segons va remarcar ahir el Ministeri d’Educació, «anivellar o homogenitzar la durada d’estudis universitaris i afavorir la mobilitat dels estudiants espanyols cap a l’exterior i dels estrangers cap a Espanya».