GESTIÓ MUNICIPAL

Anul·lat el concurs municipal de Barcelona que van impugnar les elèctriques

El Tribunal Català de Contractes estima un recurs d'Endesa i liquida l'adjudicació, que ja va suspendre cautelarment

L'organisme argumenta que no és procedent obligar les empreses a responsabilitzar-se de la pobresa energètica en el contracte

4
Es llegeix en minuts
TONI SUST / BARCELONA

La primera batalla de l’Ajuntament de Barcelona contra les empreses elèctriques a compte de la pobresa energètica, és a dir, de la voluntat municipal que aquestes companyies assumeixin per contracte la seva implicació en la lluita contra els efectes d’aquest fenomen social, s’ha saldat amb una derrota del govern de l’alcaldessa Ada Colau.

El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, organisme independent adscrit a la Generalitat, va anul·lar ahir el concurs municipal sobre el contracte del subministrament d’electricitat a Barcelona per valor de 65 milions d’euros. Una licitació a la qual no es van presentar les grans empreses que habitualment tallen el bacallà en aquestes qüestions: Endesa i Gas Natural.

No ho van fer per estar en desacord amb una clàusula que implicava les companyies vencedores contra la pobresa energètica. Les firmes van argumentar que estava fora de lloc perquè suposava acceptar obligacions no definides, ja que han de quedar recollides en un conveni que encara s’ha de firmar.

Un tribunal reformat després del conflicte d'ATLL

El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic és el successor de l’Organisme Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya, reformat després del conflicte d’Aigües Ter Llobregat (ATLL), quan va invalidar la concessió a Acciona del subministrament d’aigua a l’àrea metropolitana. Al capdavant hi havia Juan Antonio Gallo (fill del periodista i polític Federico Gallo). El Govern va crear una direcció de tres persones.

EMPRESES MÉS PETITES

El concurs no va quedar desert. Altres companyies, de menys envergadura, com és el cas de Nexus, Som Energia, Factor Energia i Aura sí que es van presentar a la licitació. L’amenaça es concretava: si no t’hi impliques, llavors no obtens el contracte.

A més a més d’apel·lar que no coneixien com es concretarà el conveni, les grans empreses elèctriques van argumentar que l’objecte del contracte a licitar ha de ser el subministrament, la prestació de servei per la qual es paga un preu acordat. En canvi, en el cas de la pobresa energètica, la firma que aconsegueixi l’adjudicació elèctrica no rebria gens de diners.

També van argüir que les empreses petites que sí que van optar a la licitació no es veurien especialment afectades per aquesta obligatorietat d’assumir costos pels casos de pobresa energètica que es donen a Barcelona pel fet de no tenir una quantitat considerable de clients a la capital catalana.

Amb aquests arguments, entre altres, les empreses van recórrer el concurs, i això va portar que el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic el suspengués cautelarment el 15 de febrer passat.

El tribunal va comunicar ahir la seva decisió. Per prendre aquesta mesura d’anul·lar el concurs ha atès part del recurs d’Endesa, per considerar, segons figura en la resolució, que no era necessari estudiar altres elements presents en la instància de les firmes elèctriques per donar un cop de porta als plans del consistori barceloní.

El govern municipal ha optat de moment per guardar silenci sobre la resolució. Serà avui quan el regidor de Presidència, Aigua i Energia, Eloi Badia, doni la rèplica de l’ajuntament a la decisió que ha pres l’organisme. Ara com ara, el consistori manté que el seu afany és defensar l’aplicació de la llei 24/2015, que en la part que afecta la pobresa energètica no està suspesa pel Tribunal Constitucional.

El conveni per firmar és com un elefant al saló de les elèctriques, de les quals s’ha de subratllar que han posat condicions per pal·liar els efectes de la pobresa energètica. Però malgrat que en temps que ja es veuen remots la Generalitat les va instar a aportar recursos a un fons amb aquesta finalitat, els diners no han aparegut mai.

SANCIONS

El consistori va firmar el mes de juliol passat una instrucció que preveia sancions a les empreses que no firmessin un conveni en què quedessin regulades les seves obligacions. Aquest afany ha sigut superat per la voluntat conjunta d’administracions que operen a Catalunya, la Generalitat i els ajuntaments, per parir un conveni conjunt que, novament, es convidarà les subministradores a firmar. Aquesta firma hauria de quedar registrada en el document a finals d’aquest mes de març, però els pronòstics en aquest sentit no són excessivament optimistes.

Notícies relacionades

D’entrada, el govern d’Ada Colau haurà de veure com afronta l’anul·lació del concurs i com obliga les empreses a afluixar la mosca per la pobresa energètica. El mes de  novembre passat, el consistori va amenaçar de deixar de pagar-los factures de famílies sense recursos si no assumien el 50% dels tres milions que cada any la ciutat de Barcelona inverteix per afrontar el fenomen.

A l’horitzó es dibuixa una solució per a l’objectiu que té l’ajuntament: la creació d’un operador municipal energètic que presti el servei amb totes les condicions que decideixi l’Administració barcelonina. 

L'oposició acusa Colau de quedar-se en “les bones intencions”

L’anul·lació del procés per adjudicar el nou contracte del subministrament elèctric de l’Ajuntament de Barcelona ha provocat crítiques de l’oposició, que ha acusat l’alcaldessa Ada Colau de generar unes expectatives sense assegurar-se dels resultats. El portaveu del grup Demòcrata (abans, grup de CiU), Joaquim Forn, va advertir que el govern municipal «ha de ser rigorós i jurídicament impecable». «No és suficient tenir bones intencions i grans desitjos, o publicar tuits eufòrics. Lamentablement, les coses no s’han fet bé i el concurs ha sigut anul·lat», va subratllar. El regidor de Ciutadans Santiago Alonso va acusar l’alcaldessa de «generar frustració» al promoure «iniciatives sense futur, com la clàusula de pobresa energètica». Va denunciar «l’anunci constant de mesures buides i sense fonament legal que van de cara a la galeria» en la gestió de l’equip de govern. Pel PP, el regidor Javier Mulleras va sostenir que l’ajuntament només va invertir el 30% de la partida prevista el 2016 per combatre la pobresa energètica: «Colau continua generant inseguretat jurídica a Barcelona», va afirmar el regidor.