Més de 45 anys de presó per a un professor de Madrid que va abusar de nou alumnes

El tribunal considera provat que es va aprofitar de la seva condició de mestre per satisfer els seus desitjos sexuals

Pares i nens, a l’entrada d’una escola de Madrid, aquest dijous.

Pares i nens, a l’entrada d’una escola de Madrid, aquest dijous. / J. J. Guillén (EFE)

1
Es llegeix en minuts
ÁNGELES VÁZQUEZ / MADRID

La Secció Setena de l’Audiència Provincial de Madrid ha condemnat el professor del col·legi Vallmont Carlos Ruiz Idígoras a 45 anys i 9 mesos de presó per nou delictes d’abusos sexuals continuats comesos sobre menors a qui va impartir classes. El centre està ubicat a la localitat madrilenya de Villanueva del Pardillo (Madrid) i els fets van tenir lloc entre els anys 2010 i 2014. El compliment màxim de pena serà el triple de la més greu imposada, que ascendeix a cinc anys i un mes de presó, cosa que suposa que estarà internat 15 anys i tres mesos.

La sentència, que també l’inhabilita durant 45 anys per a l’exercici de la professió de mestre o de qualsevol altra feina en què es tingui contacte amb menors, l’ha absolt de les faltes de vexacions comeses suposadament sobre tres menors, ja que van quedar despenalitzades, i del delicte continuat d’abús sexual del qual se l’acusava respecte a un altre menor. Carlos Ruiz Idígoras haurà d’indemnitzar amb 49.500 euros aquests nens i el col·legi Vallmont en serà responsable civil subsidiari.

Els magistrats han declarat provat que l’acusat, aprofitant-se de la seva condició de mestre i tutor dels nens, es va guanyar la confiança i el respecte dels alumnes, d’entre 8 i 10 anys d’edat, a qui amb ànim de satisfer els seus desitjos sexuals va fer-los diferents tocaments, tant per sobre com per sota de la roba interior.

SENSE CONTRADICCIONS

Notícies relacionades

La Sala ha tingut en compte el testimoni dels menors i ha valorat l’absència de modificacions essencials en el seu relat, la concreció en l’exposició dels fets i la carència de contradiccions: i entén que això suposa «una persistent incriminació des de la declaració inicial, tant en seu policial com judicial». 

La sentència aprecia continuïtat delictiva, perquè «en tots els casos analitzats l’acusat va desplegar una activitat continuada sobre els menors, que tots van descriure com habitual, amb freqüències més grans o petites, però que en cap dels casos es va contraure a un sol episodi», detalla el text.