L'arquebisbe de Granada sobre les polítiques d'igualtat: "Són una patologia"

Primer va ser l’avortament i el divorci, que va arribar a situar com a germen de la violència de gènere, i ara és la política d’igualtat la que està en el punt de mira de l’arquebisbe de Granada, Francisco Javier Martínez, que en la seva homilia de diumenge passat a la catedral va carregar contra les implicacions de la ideologia de gènere. No només «tracta d’imposar-se com a llei en l’educació dels nens», va assegurar als fidels, sinó que a més va considerar que hi ha «una patologia darrere d’això, una curtedat i una barroeria de la intel·ligència».

    L’homilia de Martínez, que va ser penjada a la seva pàgina web com fa habitualment, va continuar proclamant que home i dona són «iguals en dignitat», si bé «només són intercanviables per als interessos del mercat, i del Ministeri d’Hisenda». Així, va insistir que només comparteixen el mateix destí, «participar de la vida nova en Crist». Però «en tota la resta no reaccionem igual, no pensem de la mateixa manera». No va perdre l’oportunitat de retreure que «una ideologia pugui ensenyar les coses més inversemblants».

Notícies relacionades

L'arquebisbe de Granada es postra davant l'altar per demanar perdó pels 'escàndols'

L'arquebisbe de Granada diu que l'ús del preservatiu a l'Àfrica ha propagat la sida

    El seu discurs també va recordar les paraules d’un sacerdot amic, que solia dir que «Crist ha vingut també per ensenyar-nos a distingir una patata d’una rosa i un home d’una dona», i «per descobrir-nos que les patates són molt lletges però es mengen, i les roses són molt boniques, però si te’n menges una, t’omples la boca de sang i, a més, destrueixes la bellesa de la rosa».

    La Junta d’Andalusia es va afanyar a considerar les paraules de l’arquebisbe com a «absolutament intolerables» i va lamentar que «quan es treballa en defensa de la igualtat, que és el més bàsic dels drets humans de les persones, sempre hi ha un posicionament per part d’aquest arquebisbe i d’altres responsables eclesiàstics en aquest país» vinculant les polítiques de gènere amb la «falta d’intel·ligència».