INFRAESTRUCTURA RECLAMADA

Acte empresarial a Tarragona per reivindicar el corredor mediterrani

Les patronals demanen que s'accelerin les obres de la connexió ferroviària

zentauroepp33586533 valencia18 4 16 sociedad corredor mediterr neo el convel170213092321 / MIGUEL LORENZO

zentauroepp33586533 valencia18 4 16  sociedad  corredor mediterr neo   el convel170213092321
icoy37280153 corredor mediterrani170213202647

/

4
Es llegeix en minuts

Imaginem-nos una autopista que en 44 quilòmetres només té un carril per als dos sentits: cada cotxe i cada camió hauran de parar si hi ha un altre vehicle abans en sentit contrari i esperar el seu torn. La imatge, demolidora per absurda, és un malson real en la via única de tren entre Tarragona i Vandellòs, i és la que va utilitzar ahir el consultor Xavier Lluch per explicar per què l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) ha escollit Tarragona, epicentre d’aquest enorme embús ferroviari, per iniciar la seva campanya a favor del corredor del Mediterrani, que continuarà avui a Múrcia i l’11 d’abril a Almeria.

L’AVE va congregar més de 300 empresaris catalans i valencians al Palau Firal i de Congressos per reclamar, una vegada més, el desplegament del corredor que unirà Algesires amb Budapest (Hongria), cosirà els principals ports europeus, abaratirà costos, escurçarà distàncies i evitarà tones de contaminació causada pel trànsit rodat. Sobre el paper, és clar, ja que en el tram espanyol –d’Algesires a Portbou–, segons el president de l’AVE, el navilier Vicente Boluda, es constata «una total falta de planificació i de voluntat política».

FILMAT

Ho diu exhibint proves gràfiques: l’AVE ha filmat des de l’aire el corredor –amb el mateix helicòpter que es fa servir per retransmetre la Vuelta a Espanya– i la imatge és desoladora: grans trams sense començar, altres envoltats de camp, molts altres incomplets.

Això és així malgrat que la Unió Europea (UE) ha catalogat aquest eix com a transfronterer prioritari, i que en el seu recorregut concentra gairebé la meitat de la població, el 45% del PIB, el 47% del teixit productiu, el 46% de l’ocupació i el 60% del turisme d’Espanya. El sector privat reclama al Govern un calendari en ferm per desplegar altes prestacions ferroviàries entre Barcelona i Alacant. Al segon país del món en línies d’alta velocitat, no s’entén que dues ciutats com Barcelona i València segueixin sense tenir connexió ràpida.

Els empresaris també demanen que l’ample de via internacional entre Almeria i la frontera francesa estigui en marxa l’any 2025, i que tot el corredor costaner compti amb una plataforma de doble via. «Nyaps» com l’anomenat 'tercer fil' –l’afegiment d’un raïl a l’actual línia de costa entre València i Barcelona Morrot per aconseguir un ample de via mixt– han de ser «provisionals», va advertir Boluda.

Només així serà possible satisfer l’ambició de tenir «trens de 750 metres, túnels adaptats al gàlib i autèntiques autopistes ferroviàries», segons el secretari general adjunt de Ferrmed i assessor de l’AVE, Francisco García Calvo, que va afegir: «Cada any que passem havent de canviar d’eixos o de tren a la frontera, perdem competitivitat». També s’allunya l’escenari dibuixat per la UE, que diu que el 20% de les mercaderies s’haurien de moure per tren el 2020. En el cas espanyol, està estancat des de fa anys al voltant del 4%.

Amb ironia, als 11 problemes més greus, els que demanen solucions immediatament, els empresaris els han batejat com Tetris. A més de la via única de Tarragona, destaquen el túnel sota la A-7 entre Castellbisbal i Martorell; l’estació de la Sagrera de Barcelona; el fons de sac de l’estació de València o l’«explanació» de 27 quilòmetres entre Múrcia i Almeria que no connecten amb res.

Més enllà d’aquestes reclamacions concretes, que sumen anys i queixes sense resposta, els empresaris aspiren a superar d’una vegada per sempre el decimonònic model radial en el qual tot passa per Madrid i reemplaçar-lo per un model circular en el qual tots surten beneficiats. Ho van defensar ahir Boluda; el president del Cercle d’Economia i president de la immobiliària Colonial, Juan José Bruguera; el catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB), Anton Costas, i fins i tot, sense ser ponent, el president de Mercadona, Juan Roig.

Per aconseguir-ho, volen fer difusió de la importància d’aquest eix a través de la pàgina web elcorredormediterraneo.com. En ella s’exhibeix el vídeo que mostra l’estat del corredor, i que s’actualitzarà cada sis mesos; es penjaran totes les informacions sobre aquesta infraestructura clau i serà un recordatori continu dels deures pendents de l’Executiu.

RECOLLIDA DE FIRMES

Notícies relacionades

Però, sobretot, serà un instrument per comprometre la ciutadania: s’ha posat en marxa una recollida de firmes sota el lema #vullcorredor amb l’objectiu d’exercir pressió sobre els responsables polítics, i per convèncer «un senyor de Santander o una senyora d’Oviedo que també els beneficia el corredor del Mediterrani, que no és cosa d’uns quants, sinó de tots». Segons el president de l’AVE, s’ha desplegat una profusa activitat a través de les xarxes socials.

Mentre els empresaris fan bloc comú i busquen sumar la ciutadania a aquesta aliança, s’han invertit 900 milions d’euros en el túnel Madrid-Chamartín –en plena execució– en el marc del corredor del Mediterrani. Calvo va dir irònicament: «El corredor del Mediterrani té dos ramals i un passa per Saragossa-Madrid. Segons sembla, alguns en diuen 'corredor del Madridterrani'».