Quan el mòbil és la droga

Els programes clínics per tractar l'addicció a les noves tecnologies parteixen de l'experiència obtinguda amb el tractament contra el cànnabis

zentauroepp36691300 barcelona 22 12 2016   terapia de marc masip a jovenes engan170106181618

zentauroepp36691300 barcelona 22 12 2016 terapia de marc masip a jovenes engan170106181618 / CARLOS MONTANYES

3
Es llegeix en minuts
Carmen Jané
Carmen Jané

Redactora

Especialista en Periodista especialitzada en tecnologia, continguts digitals i elearning. Escric des de Última Hora.

ver +

Si, fa uns anys, la majoria dels casos d'addiccions a pantalles es produïen sobre videojocs i consoles en l'àmbit de casa, l'ús dels mòbils ho ha canviat tot i ara són les xarxes socials les que arriben a provocar un consum gairebé constant i el que és pitjor, adverteixen els experts, en qualsevol espai. Això i la mateixa condició d'una cosa que se sap que interfereix en la vida personal però a la qual no es posa remei ha fet que els terapeutes, inclosos els d'hospitals com Sant Joan de Deu o Bellvitge, considerin l'addicció a les pantalles des de la perspectiva de les drogues i l'abordin des de la seva experiència en aquest àmbit.

“Les pantalles no són una droga, però la base de l'addicció és la mateixa. Aquí no es tracta d'abstenir-se completament d'elles, com es fa amb el cànnabis o l'alcohol, sinó de passar a fer-ne un ús responsable”, afirma Gemma Garcia Enrich, psicòloga i responsable del programa d'addicció a les pantalles que ha iniciat la Diputació de Barcelona, destinat a reforçar els que ja ofereixen alguns ajuntaments i que persegueix orientar també les famílies que ho necessitin. El centre Spott de Barcelona, que està especialitzat en addiccions juvenils a les drogues, atén des d'aquesta tardor sis nois i noies amb un tractament psicològic gratuït per al qual preveuen una durada d'entre sis mesos i un any.

“Parlem d'addicció quan hi ha un desig incontrolat que es veuen incapaços de parar encara que sàpiguen que els porta problemes”, explica García Enrich. Els signes d'alerta són, segons la psicòloga, una tendència a l'aïllament familiar i social, l'abandonament de les activitats que els agradaven, un baix rendiment escolar, falta d'hores de son, queixes d'amics i familiars, i agressivitat quan experimenten problemes de connexió o no se'ls deixa connectar-se davant el sentiment d'eufòria a l'aconseguir-ho. "I a més, la mentida", assenyala.

“Quan arribem a l'addicció, és perquè hi ha sempre un problema previ. O els costa molt parar amb qualsevol activitat que els agrada o hi ha problemes de relació social i les xarxes es converteixen en un refugi davant la incapacitat de gestionar la soledat”, explica Jordi Bernabéu.

Aquest aspecte, assenyala, pot estar més enllà de la família, però la implicació dels pares i germans sol ser part de tots els tractaments. “He tingut casos problemàtics en què hi havia problemes de comunicació familiar molt greus, com la incapacitat de posar normes o no haver-se'n adonat fins que el problema era molt greu”, recorda el psicòleg i educador. 

Notícies relacionades

“Si un pare treu el mòbil a taula per llegir un correu, el fill se sentirà avalat per veure l'Snapchat durant el sopar”,  afirma Marc Masip, psicòleg i fundador del Programa Desconnecta. “Els pares es gasten cada vegada més diners en el mòbil dels seus fills. I aquests es creuen que li dediquen el seu temps lliure. No és temps lliure, cal fer-los entendre que el prenen a altres coses, com llegir, fer esport, relacionar-se… I de mitja hora passen a dues hores amb facilitat, i a la nit mai és hora de dormir. No descansen mirant sèries o connectats a xarxes socials, perquè la nit és el gran moment del xat adolescent. Reconeixen que el rendiment baixa però segueixen… Aquí hi ha el problema”, explica Masip.

Whatsapp, Snapchat, Youtube, les sèries i el videojoc 'on line' són les aplicacions més addictives. I per a Masip, s'hauria de prohibir l'smartphone fins als 16 anys, una tasca gairebé impossible quan comencen, admet, als 10. “Els smartphone els carrega el diable”, sentencia. “Hi ha xavals que al final del tractament et donen les gràcies, perquè han recuperat el món”.

Temes:

Mòbils