¡Nen, deixa el mòbil!

Si tots els nens d'una classe tenen mòbil i estan esperant qualsevol distracció per tornar a mirar la pantalla, algú té un problema i no només és el professor. En els últims cinc anys, la proporció d'alumnes d'entre 10 i 15 anys que tenen mòbil ha augmentat un 20% i han triplicat l'ús que fan de la connexió a internet, segons un estudi de les Escoles Pies de Catalunya. Davant aquest panorama, els centres educatius intenten que els telèfons no monopolitzin la vida de la classe. I és que a partir d'aquest dilluns, a la tornada de vacances, es produirà un moment crític perquè molts escolars d'11 o 12 anys, i fins i tot menys, estrenaran els seus primers telèfons després dels regals de Nadal i Reis. 

Davant la proliferació de pantalles (tauletes, ordinadors i el ‘smartphone’ com a rei), les escoles encara oscil·len entre les que apunten els seus alumnes a programes com la mSchools que organitza Ensenyament amb la Mobile World Capital (per a joves de 16 a 18 anys) perquè els alumnes facin 'app' i projectes tecnològics a classe, i les que encara confisquen telèfons quan un alumne el treu a l'aula. És un tema calent en què la comunitat educativa fa anys que treballa i per al qual s'han anat postulant diferents iniciatives des d'àmbits pedagògics però també des de la psicologia i la salut pública.  

A l'institut Joaquima Pla Farreres de Sant Cugat van proposar un mapa d'espais permesos que han anat adaptant altres centres catalans, com el Pla Marcell de Cardedeu, que ofereixen a qui vulgui reproduir-lo a través de la web. Són cartells senyalètics que ajuden a racionalitzar l'ús, recordant que no a tots els espais es pot, per exemple, fer fotos per l'atac que pot suposar a la intimitat dels companys o treure el mòbil i parar-se perquè obstaculitza el trànsit pels passadissos.

MÓN CONNECTAT

“Ja no prohibim els mòbils per tan sols veure'ls a classe. S'ha de preparar els alumnes per viure en un món connectat però també ajudar-los a autoregular-se”, explica Xavi Serra, professor de l'Escola Pia Secundaria de Granollers, que implantarà la mateixa senyalística ara, a la tornada de vacances.

Les seves aules passaran ben aviat de ser zones vermelles a zones grogues, perquè ara “s'utilitza el mòbil cada vegada més per la 'gamificació' d'activitats, com tests per repassar el que s'ha après”, explica David Mas, professor del centre. “Intentem fer una gestió en positiu, sobre en quins moments el necessiten per fer coses i quan no. Però a vegades és bo que sorgeixi el conflicte per aprendre a gestionar-lo i haver de prendre decisions”, assenyala Serra.

I és que el mòbil és d'ús personal però qualsevol adolescent el fa servir davant la família, amb amics o pel carrer. De motivacions per a l'autoregulació n'hi ha moltes, des de la més espiritual de “desconnectar per connectar amb la part interior de l'alumne”, que esgrimeixen alguns centres educatius religiosos, a la de convivència per recuperar l'activitat física i disfrutar del món no només digital. O l'alternativa, com a reflexió sobre l'acte de consum que suposa estar sempre connectat perquè et venguin coses. Discursos que es treballen a les escoles i en espais municipals (centres cívics, biblioteques…) en forma de conferències per a pares, per a alumnes o obres de teatre amb debat, o en hores de tutoria.

FORMACIÓ A ALUMNES I PARES

“Ser un ermità digital em sembla genial però no es pot. Cal fer un ús responsable de la tecnologia mòbil. Hauríem de ser capaços de desconnectar i reflexionar sobre quant i com s'usa”, afirma Evaristo González, director de l'institut Torre del Palau de Terrassa. 

Altres col·legis recorren a formació específica amb experts com Marc Masip, director del Programa Desconnecta, al qual estan subscrits una quinzena de centres privats a Barcelona i que imparteix conferències a alumnes i pares, i que compta amb una 'app' de gestió del temps com a suport. “És interessant que algú de fora els reforci el mateix missatge que els repetim a classe”, afirma Raül Adames, director del col·legi Loreto-Abad Oliba. 

Al Vallès Oriental, Jordi Bernabeu, psicòleg, professor universitari i tècnic de l'ajuntament de Granollers, ha desenvolupat un programa amb instituts de la població per treballar amb professors, alumnes i famílies sobre l'abús de les pantalles, per al qual cada vegada han anat rebaixant més l'edat. “Abans el començàvem a segon d'ESO i ara ja s'hauria d'anar a l'últim cicle de primària”, assenyala.

CONTRA EL CONSUMISME DIGITAL

Notícies relacionades

Quan el mòbil és la droga

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

I en 31 municipis més de Catalunya, l'associació Educació per l’Acció Cívica (EdPac), que treballa amb el tema de l'abús de pantalles des del 2004, ha donat formació a més de 10.000 persones amb teatre, conferències i tallers educatius. “Parlem des del consum, perquè pares i alumnes prenguin consciència de qui els crea la necessitat d'estar connectats i com hem acceptat aquest discurs”, explica Pau Panyella, tècnic de l'associació.

“Molts pedagogs expliquen que les pantalles són neutres, però per a nosaltres són objectes fabricats per empreses amb un interès comercial clar. Com més hores passem connectats, més beneficis té la plataforma”, afirma Sonia Rubio, d'Edpac. “S'ha de promoure la reflexió crítica. Trobes nens que et diuen que ‘necessiten’ un mòbil propi perquè tornen sols a casa. D'acord, '¿i per a això necessites que tingui internet?', els planteges, i ja no saben què dir. Hi ha un discurs creat per no voler desconnectar”, recorda Panyella.