¿Què ens depararà el 2017 en societat? La bona educació

La societat espanyola i els seus representants a les institucions tindran aquest any una nova oportunitat per aconseguir, d’una vegada per sempre, que el sistema educatiu compti amb una base legislativa sòlida i amb ànims de perdurar als governs de torn. Els intents de l’exministre socialista Ángel Gabilondo d’assolir un pacte d’Estat sobre educació van ser degudament dinamitats per José Ignacio Wert, que va sembrar de mines el delicadíssim tramat de l’ensenyament, especialment en un Estat plurinacional. Ara, ja amb el diplomàtic (en tots els sentits) Íñigo Méndez de Vigo al capdavant, ha començat l’àrdua i a la vegada fràgil tasca de retirar les mines del camí.

La LOMCE, la revàlida i molts altres regals enverinats de Wert i, darrere d’ell, de Mariano Rajoy, semblen condemnats a mort. El Govern i els principals partits de l’oposició s’han donat uns sis mesos per acordar les bases del tan desitjat pacte d’Estat. L’experiència i la pertinaç memòria fan que experts, pares, educadors i no pocs alumnes rebin amb desconfiança aquest anunci. Tots ells saben que els desitjos de consens en un assumpte tan estratègic com el de l’educació, la bona educació, pot acabar depenent de la tan prosaica aritmètica parlamentària. I que, per no perdre el costum, el tan elogiat pacte acabi convertit, una vegada més, en un trágala que tornarà a canviar quan hi hagi un relleu a la Moncloa.

Renovació pedagògica

Sense esperar que els polítics es posin d’acord, els verdaders protagonistes de l’ensenyament, els professors, mestres, pares i pedagogs, seguiran fent bullir l’olla del sistema. Són els impulsors dels anomenats moviments de renovació pedagògica, que, lluny del que fixen els tan discutits com a mediàtics criteris de l’informe PISA, promouen nous conceptes i noves maneres d’ensenyar als nens. Creativitat, responsabilitat, iniciativa, treball en equip... Valors que els manquen no només a l’educació i als que han decidit apuntar-s’hi, amb diferent intensitat, des de les escoles més avançades, sinó també a les institucions educatives més tradicionals.

Prescripció dels abusos

Sense deixar del tot l’àmbit educatiu, el 2017 també serà l’any en què, després de l’escàndol dels abusos sexuals als Maristes, els polítics hauran d’afrontar una de les anomalies legals que el cas ha revelat: el termini perquè prescriguin aquests delictes. La successió de casos destapats ha evidenciat que moltes víctimes són conscients del calvari que han patit i es decideixen a denunciar-lo quan aquests delictes ja no poden ser castigats penalment. 

Davant la inacció de les administracions, el Congrés dels Diputats tindrà aquest any l’ocasió de reparar part del dany causat al votar les diferents propostes que s’han presentat perquè els abusos sexuals a menors no prescriguin. L’aprovació de mesures legislatives en aquest sentit permetria atendre les víctimes de la pederàstia no només en institucions que depenen de l’Església catòlica, sinó també en cultes com els Testimonis de Jehovà, alguns exadeptes dels quals també han denunciat agressions sexuals quan eren menors.

Escalfament i ciència

Aquest 2017 només ens portarà les sorpreses que per la seva naturalesa no sortiran en aquest text. Pel que fa a la resta, el que ve és previsible. Hauran de canviar molt les coses perquè aquest any no torni a ser el més càlid, encara que Donald Trump afirmi que l’escalfament és un invent xinès.

Notícies relacionades

¿Què ens depararà el 2017 en política catalana? Avís: l'embolic català anirà a més

¿Què ens depararà el 2017 en política espanyola? Obligats a pactar

Després dels anuncis d’imminents viatges tripulats a Mart, tornarem a mirar al cel, estarem pendents de l’asteroide que a la tardor amenaçarà la Terra i algun astrònom descobrirà un planeta molt semblant al nostre, qui sap si amb vida intel·ligent. La intel·ligència artificial i els ordinadors quàntics protagonitzaran els avanços de la ciència.

I, mentrestant, aquí a baix, decidirem sobre la reforma horària a Catalunya i en el conjunt d’Espanya. Discutirem a quina hora haurem de sortir de la feina, si hem d’atendre els missatges del cap fora d’hores o si el prime time televisiu s’ha d’avançar. Poca broma. La vida va exactament del que volem fer amb el nostre temps.