El Vaticà revisarà la norma que li impedeix actuar contra pederastes laics

Al Vaticà no hi ha de moment cap sumari judicial, o forma equivalent, contra Joaquim Benítez, l'únic pederasta que serà jutjat pel cas d'abusos a menors als col·legis dels Maristes de Sants-les Corts i la Immaculada, de Barcelona, “perquè és laic i no eclesiàstic”. Els altres 11 denunciats, entre els quals sí que hi ha religiosos, no arribaran als tribunals perquè els seus casos ja estan prescrits. 

Les institucions del Vaticà només adopten mesures contra els eclesiàstics culpables d'abusos, delictes considerats entre els més greus i la prescripció dels quals el 2010 va esr ampliada de 10 a 20 anys després del compliment de la majoria d'edat de la víctima. Al cap d'aquests 20 anys, els tribunals i institucions vaticanes poden prorrogar novament el període abans de la prescripció.

En el cas dels Maristes de Barcelona “la justícia espanyola ha de seguir el seu curs i, només al final, es podrà prendre en consideració l'eventual coresponsabilitat de la institució religiosa”. És el que han respost diverses fonts internes consultades per aquest diari sobre el cas de Benítez.

Aquest cas hauria evidenciat a les autoritats vaticanes, segons una de les fonts, que al Codi Canònic --la legislació eclesiàstica-- hi ha “una espècie de buit legal” sobre els abusos comesos per laics adscrits a centres d'ensenyament religiosos". Per aquesta raó es considera com a “molt probable” que aquesta circumstància sigui corregida per la comissió vaticana per a la protecció de la infància, creada pel papa Francesc, gràcies a la qual es van posant al dia les normes antipederàstia dictades al seu dia per Joan Pau II i actualitzades per Benet XVI.

Segons una font pròxima a la comissió esmentada, els casos d'imputats laics en col·legis religiosos “va ser tractat en una reunió del març passat”, encara que les decisions que pren aquest organisme tan sols són consultives i serveixen perquè altres instàncies adoptin eventuals mesures jurídiques. “Que la justícia civil actuï i després es veurà què s'ha de fer”, reitera la mateixa font.

“L'Església és legalment impotent per prendre, respecte a un laic, mesures que vagin més enllà del dret eclesiàstic”, afirma una altra de les fonts, segons la qual, una vegada provada l'eventual acusació, en les condicions actuals “únicament es podria excomunicar el culpable, o una cosa semblant”, però sense repercussions civils, que no concerneixen l'Església.

 AMB ELS RELIGIOSOS SÍ QUE ES POT ACTUAR

Sobre els eclesiàstics culpables d'abusos contra menors, encara que no processables civilment a causa de la prescripció, les autoritats vaticanes han seguit conductes diferents. Si abans de l'any 2000, quan es van fer públics els primers casos d'abusos als EUA, generalment es canviava de destí el culpable o l'encobridor --generalment el seu bisbe--, amb Joan Pau II, i sobretot amb Benet XVI, es va adoptar la conducta de 'tolerància zero'.

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

Amb la nova política, alguns bisbes i cardenals han sigut 'desterrats' a convents; altres, han sigut traslladats a Roma; altres, han sigut cessats del càrrec, i alguns, reduïts a l'estat de simples laics. Els casos més patològics han acabat en discretes clíniques, alguna de les quals està a prop del Vaticà.

La informació sobre casos d'abusos pot seguir camins diferents per viatjar des de l'origen, en qualsevol indret del món, fins a Roma. Generalment la denúncia és traslladada a la Congregació per a la Doctrina de Fe (l'antic Sant Ofici), que compta amb una comissió expressa. Aquest organisme passa el cas a la congregació (una mena de ministeri) de competència, segons si es tracta, per exemple, d'un clergue ordinari o d'un religiós, que fa la investigació pertinent, amb les anotacions necessàries. Complertes les indagacions, el cas torna a passar a la Congregació de partida, que pren les seves decisions. El papa Francesc hi ha afegit una comissió autònoma i específica dedicada als abusos i protecció de la infància, però que no pren decisions, sinó que suggereix o proposa.