Joan Elias: "Busco la renovació davant l''ancien régime' de Rubiralta"

Joan Elias (Barcelona, 1956), catedràtic de Matemàtiques, ha sigut, en la primera volta de les eleccions a rector de la UB, el candidat preferit pels estudiants i el personal d’administració i serveis de la universitat. I el segon més votat pels professors. La seva candidatura s’ha imposat amb un 25,96% del vot ponderat, enfront del 25,84% de Rubiralta i el 25,64% de Guàrdia.

–Enhorabona, ha sigut l’aspirant més votat... ¿s’ho esperava?

–Sabíem que la pugna estava entre tres candidats, que estàvem molt igualats i que qualsevol resultat que es pogués obtenir seria una mica com una tómbola. De fet, fixi-s’hi, la diferència entre el primer i el tercer és de tan sols de 32 centèsimes.

–I dijous, segona volta. ¿Ha parlat ja de pactes o aliances amb els candidats que no han passat?

–He mantingut ja un primer contacte amb Norbert Bilbeny i amb el mateix Joan Guàrdia. ¿Per què amb ells dos? Doncs perquè crec que tenim programes molt pròxims, que hi ha gent en els seus equips que podrien haver anat perfectament en el meu i perquè, en definitiva, som tres llistes que busquem una renovació enfront de l’ancien régime o l’stablishment que representa Màrius Rubiralta.

–Però vostè també va tenir responsabilitats en el rectorat. Va ser vicerector en els primers temps de Dídac Ramírez...

–Sí, però fa vuit anys que em dedico exclusivament a donar classes i a investigar. No he fet oposició a Ramírez com sí que han fet altres... La meva especialitat és l’Àlgebra, sóc un apassionat de la meva feina, estic en això des dels 24 anys i, si finalment no arribo a ser rector, no tindré cap inconvenient a tornar a les aules. ¿Vol que li ensenyi una cosa? Miri, aquest és el programa d’un congrés internacional sobre Àlgebra i Geometria que se celebra aquesta setmana a la universitat i en l’organització del qual he participat.

–¿Com ha viscut aquesta campanya electoral? ¿Quines creu que són ara mateix les preocupacions de la Universitat de Barcelona?

–Depèn dels col·lectius, és clar. Però he vist especialment preocupats als estudiants per les taxes que paguen, les més cares d’Espanya i les quartes més cares d’Europa. Li dono una dada: perquè un fill pugui sufragar els quatre anys d’un grau com Dret, una família mitjana ha de dedicar el sou de tot un any.

–¿I què proposa?

–Doncs una rebaixa, programada en el temps, de fins al 30% dels preus actuals. Durant aquests anys de crisi, el pes de la despesa universitària s’ha traslladat a les famílies i això no hauria de ser així. Els alumnes estan pagant més que abans i estan rebent un servei pitjor, perquè no hi ha hagut inversió...

Notícies relacionades

Màrius Rubiralta: "Si s'han frenat les revàlides, ¿per què no el 3+2?"

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

–I a sobre el professorat està més envellit.

–Exactament. Les plantilles no es renoven per limitacions pressupostàries i ens trobem amb uns professors que estan mal pagats i amb unes perspectives de futur molt poc prometedores. Això també és molt important revertir-ho.