El TC descongela el recurs del PP contra l'avortament i dictarà sentència el 2017

El Tribunal Constitucional ja no li queden més excuses per no pronunciar-se sobre un dels recursos més espinosos que té pendents. Per això, el 2017 preveu resoldre el recurs presentat el 2010 per un grup de diputats del PP, encapçalats per l’exministre de Defensa Federico Trillo, contra la llei de l’avortament aprovada pel govern de José Luis Ro-dríguez Zapatero.

Segons van informar a aquest diari fonts de l’alt tribunal, el ple encara no ha deliberat l’esborrany de sentència que des de fa temps té redactat el magistrat Andrés Ollero. Les ordres del dia de les sessions les prepara el president del Constitucional amb les propostes de resolució que li presenta cada ponent, però qui té l’última paraula sobre què incloure-hi o no és Francisco Pérez de los Cobos, el mandat del qual a l’alt tribunal s’acaba el 29 de desembre.

El recurs contra la llei socialista de l’avortament, segons aquestes fonts, mai es va portar al ple per diversos motius que han permès al Constitucional evitar pronunciar-se sobre una qüestió que és conscient que no deixa indiferent a ningú i que sospita que resolgui el que resolgui resultarà una decisió insatisfactòria per a totes les sensibilitats.

A L’ESPERA DE LA DEROGACIÓ / Primer es va entendre que no s’havia d’iniciar un debat que fracturaria el Constitucional, igual que ho fa amb la societat espanyola en general, quan el president del Govern, Mariano Rajoy, portava en el programa electoral amb què va guanyar les eleccions del 2011 que derogaria la llei impulsada per la ministra socialista Bibiana Aído. Davant d’aquesta perspectiva, ¿per a què havia d’emetre la seva sentència l’alt tribunal, si la norma impugnada tenia els dies comptats?

La derogació mai es va produir i finalment el PP, després de perdre pel camí el ministre de Justícia a qui s’havia encarregat portar a terme la contrareforma, Alberto Ruiz-Gallardón, va haver d’acontentar-se davant el rebuig social a les seves intencions a aprovar el juliol del 2015 una reforma parcial de la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. Amb tota l’oposició en contra i també la de cinc diputats populars que consideraven el canvi insuficient i una validació de la llei de Zapatero, va imposar el consentiment patern per a les joves de 16 i 17 anys, un aspecte inclòs en el recurs del PP, que pretén que la legislació retrocedeixi a 1985.

REPETICIÓ D’ELECCIONS / Cinc mesos després hi va haver nova cita amb les urnes i després la repetició de les eleccions, i el Constitucional va seguir al peu de la lletra la màxima del món judicial de no interferir amb les seves resolucions en el procés electoral. Durant l’any pràcticament transcorregut entre votació i votació el criteri del Constitucional ha sigut el d’esperar a veure qui aconseguia el govern per saber què feia amb la norma impugnada el 2010 pel PP i el Govern navarrès. En funció d’això, començaria a deliberar la proposta de sentència d’Ollero.

Era la posició més fàcil en un assumpte en què ningú al Constitucional té ganes de pronunciar-se davant la perspectiva de ser el focus de les crítiques dels que consideren l’avortament un dret, que veuran excessiva qualsevol restricció, i dels col·lectius provida, que entendran massa permissiva tota resolució que no suposi tornar a la llei de supòsits de 1985.

El mateix Govern de Rajoy va valorar retirar el recurs, en l’elaboració del qual va participar com a assessor Benigno Blanco, president del Fòrum de la Família i un dels més bel·ligerants contra la llei socialista, però aquesta opció es va descartar al no seguir sent diputats alguns dels firmants, entre ells el mateix Trillo, i ser necessari la revocació de la seva firma.

Notícies relacionades

El PP aprova la llei de l'avortament que imposa el permís patern

Les claus de la reforma de la llei de l'avortament

RENOVACIÓ DEL TC / Un cop el PP va tornar a guanyar les eleccions, sense incloure en aquesta ocasió en el seu programa cap referència a l’avortament, s’aclareix el panorama respecte a una hipotètica modificació de la llei, i el TC no pot perdre més temps per resoldre un recurs que fa sis anys que està guardat en un calaix. O almenys per començar les deliberacions abans que es produeixi el relleu al tribunal del seu president i la seva vicepresidenta, Adela Asua.

El mandat de tots dos i de dos magistrats més (tots dos morts) s’acaba el 29 de desembre. La seva renovació correspon al Senat, on el PP té una majoria tan àmplia que no li faria falta ni el suport d’altres grups.