31.000 'fitipaldis' en un any

És l’únic radar de tram, dels 13 instal·lats en aquests moments a la xarxa viària catalana, que controla la velocitat del trànsit en una autopista de peatge. I atenció si condueixen per la AP-7 entre Ulldecona i Amposta (Montsià) perquè haurien de recordar, al llarg de ni més ni menys que 18 quilòmetres, que dues petites càmeres estaran atentes al temps amb què cobreix el seu recorregut. 

Si ho fa en menys de nou minuts, haurà comès una infracció per excés de velocitat. Són molts a qui els fuig la memòria en algun moment en aquests gairebé 10 minuts, perquè el primer any de funcionament del cinemòmetre punitiu, ha capturat un total de 31.425 infractors. No tots han d’acabar en sanció, diu el Servei Català de Trànsit, però la majoria sí. Tot un rècord quantitatiu.

En el tram observat pel radar, entre els punts quilomètrics 325,1 i 343,1 en direcció a Tarragona, hi passen diàriament una mitjana de 14.522 vehicles, fet que a l’any equival a 5,3 milions. Davant d’aquest volum, els expedients inicials oberts en un any, des que el 13 de juny del 2015 entrés en activitat, representen un 0,6% del trànsit.

«És un dels que més infraccions de velocitat mitjana detecten de tota la xarxa perquè estem parlant d’una via per la qual circula un volum de trànsit elevat al llarg de l’any i també hi influeix el fet que es tracti d’una autopista, perquè precisament en aquest tipus de carreteres la gent condueix amb cert relax pel que fa a la velocitat i està molt estès, en general, el mal costum de superar en autopista els 120 quilòmetres per hora permesos», lamenta Òscar Llatje, del Servei Català de Trànsit. Admet que, al ser tan extens el tram, «el conductor veu l’anunci que l’informa de la presència del radar de tram però després es relaxa i torna al mal costum».

Condicions de vent

En qualsevol cas, el cinemòmetre es va ubicar en aquesta zona, explica, «perquè es donen unes condicions de vent que aconsellen una velocitat controlada, també perquè es podia implantar sobre un tram llarg i perquè l’accidentalitat que registrava era molt alta», assegura. L’eficàcia d’un radar de tram, sostenen les autoritats, no es mesura en termes d’infraccions, sinó de reducció de la sinistralitat, i en aquest sentit, defensen la utilitat del sistema implantat en una via que presentava xifres elevades d’accidents amb morts o ferits greus: 4,73 de mitjana anual.

Des que el radar opera, la quantitat ha caigut en picat a 1,5 accidents de mitjana a l’any, si bé, precisament un d’ells, ja instal·lat el radar, ha sigut dels més importants de la història viària a Catalunya, ja que van perdre la vida en aquest tram 13 estudiants que viatjaven en autobús al pas pel terme municipal de Freginals. 

Un efecte brutal

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

L’excés de velocitat, però, no es va apuntar com a causa principal del sinistre. En termes d’accidentalitat i no de víctimes, les xifres s’han reduït en el 68%, cosa que entra en els paràmetres esperables en un radar de tram. «L’efecte sobre la seguretat viària és brutal», defensa Llatje.

«Per a nosaltres no és la principal mesura que es pot prendre perquè, com és el cas, quan una carretera presenta alts registres de sinistralitat cal avaluar les causes que els provoquen i que no es limiten sempre a la velocitat, perquè podria ser que faltessin àrees de descans, com és el cas, o potser falta manteniment al paviment o s’han de tenir en compte altres factors», lamenta Àngel Porres, portaveu del moviment veïnal Per una AP-7 gratuïta ja.