Catalunya passarà de 13 a 21 radars de tram abans que d'acabi l'any

El desembre del 2009 va entrar en fase de proves el primer radar de tram de Cata-lunya. També era pioner a Espanya i es va col·locar al túnel de Viella, a la carretera N-230, amb l’objectiu de protegir la circulació en un tram viari amb la particularitat específica de trobar-se a l’interior d’un túnel. Catalunya va trigar gairebé cinc anys a estendre aquest sistema de control de la velocitat mitjana a altres trams de la seva xarxa viària. Però en els últims dos anys, el sistema ha arribat als primers llocs en l’ordre de mesures prioritàries de control de velocitat per a les autoritats de trànsit catalanes.

EQUITATIU / Els 13 cinemòmetres existents actualment seran 21 abans que s’acabi l’any. «Prioritzarem aquest sistema perquè és més equitatiu i just, i intentarem que l’estratègia d’implantar radars de punt només es prengui quan no sigui possible l’alternativa de tram», ha apuntat a aquest diari Òscar Llatje, coordinador de Mobilitat i Seguretat Viària del Servei Català de Trànsit (SCT).

Així, en les pròximes setmanes es començarà a controlar la velocitat en quatre nous trams de les carreteres catalanes, amb un radar per cada sentit en cada un d’ells. Dos s’ubicaran a l’autovia A-7 a Tarragona, al llarg de 4,1 quilòmetres de longitud per direcció. Dos més quedaran situats a la C-16 a Sant Cugat del Vallès. En sentit Terrassa, un controlarà la velocitat en 2,6 km de longitud, i en direcció Barcelona, 3,5 km.

Els altres quatre es col·locaran a la província de Girona: dos a la N-2, entre Capmany i Agullana, en els dos sentits, al llarg de 2,9 km, i els dos restants seran els de més abast en longitud, ja que inclouran 8,7 km per direcció, a la C-66, entre Corçà, Rupià, la Pera, Flaçà i Sant Joan de Mollet.

ACCIDENTS / En total, seran 37,6 quilòmetres més de carreteres controlades a través de cinemòmetres, la localització dels quals actualment ja no va en funció del fet que la carretera exigeixi especial atenció per introduir-se en un túnel, com originàriament, sinó que «es té primordialment en compte que en el tram estudiat hi hagi una gran concentració d’accidents amb víctimes mortals o de ferits greus», apunta Llatje. Es tracta d’una alternativa «més equitativa i justa» que els radars de punt, assenyala. L’emplaçament ha de reunir determinats condicionants, com que el tram a cobrir mantingui uniformitat en la conducció, que no estigui sobrecarregat amb un gran volum de trànsit i sense excessives interseccions.

L’objectiu dels nous radars de tram és «pacificar les velocitats amb la intenció de reduir la sinistralitat i sensibilitzar els conductors», segons l’SCT. Els dispositius ja instal·lats l’any passat permeten sostenir avanços en la consecució d’aquestes pretensions, més ambicioses que en el cas dels radars de punt. «Mentre que en els de punt podem esperar una reducció dels accidents amb víctimes i ferits greus d’entre un 60% i un 70%, amb els de tram aconseguim rebaixar la sinistralitat greu en percentatges d’entre un 65% i un 75%», assenyala Llatje. A més a més, en trams més llargs, «l’efecte de reducció de velocitat en els radars de punt no arriba a un quilòmetre abans i un quilòmetre després d’on està ubicat, i aquí s’amplia considerablement, en funció de l’extensió del tram», afegeix.

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

Per Lluís Puerto, director tècnic de la Fundació RACC, els radars de tram són «més justos, o menys injustos» que els de punt. «Permeten identificar comportaments incívics més constants i continguts per excés de velocitat, de manera que es detecten transgressions de la norma més flagrants i de risc», afirma. Puerto apunta també que «segurament hi ha marge per reconsiderar algun dels radars de punt ja existents i substituir-lo per cinemòmetres de tram».

De la mateixa forma, sosté que la instal·lació de nous radars ha d’anar acompanyada d’un període d’avís als conductors durant el qual no se sancioni, i també reclama que «s’instal·li la convenient senyalització addicional, tant alertant de la presència dels radars com de la velocitat a què està permès circular en aquell moment, perquè en ocasions la senyalització amb els límits no existeix o no està a la distància pertinent, i això crea dubtes en el conductor».