Tancats per arribar a Espanya

Una fugida en massa a Múrcia, un conat de motí a Madrid i una vaga de fam a Barcelona en poc més de 15 dies. Aquest rosari de protestes registrades en centres d’internament d’estrangers (CIE), protagonitzades per algerians arribats en pastera durant el mes d’octubre, ha tornat a posar sobre la taula el tracte que reben els ingressats en aquestes pseudopresons. La seva sola existència ha tornat a ser qüestionada per part de moltes institucions i oenagés mentre són defensades sense fissures pel Ministeri de l’Interior.

Totes les fonts consultades coincideixen a dir que el factor desencadenant ha sigut la frustració dels que, després d’haver arriscat la vida al mar en una llarga travessia fins a les costes espanyoles, «els cau el món a sobre» al veure’s tancats sense haver comès cap delicte i, un fet que encara és pitjor, es veuen abocats a una expulsió segura. A diferència del que passa amb alguns països centreafricans, ni Algèria ni el Marroc posen obstacles a les repatriacions. Això ho saben els immigrants i no és estrany que intentin evitar-ho.

En el motí que es va produir al CIE de Sangonera (Múrcia) del 5 d’octubre van aconseguir fugir 67 immigrants, tot i que la majoria van ser capturats posteriorment. Al madrileny centre d’Aluche van intentar sense èxit escapar-se per portes i finestres, llançant-hi bancs arrencats, segons l’informe policial. Després es van concentrar a la terrassa. Ara reclamen, igual que els de Barcelona, que els expulsin d’un cop o que els deixin sortir al carrer.

REPRESÀLIES A MADRID

Interior i les oenagés coincideixen en aquest relat, però a partir d’aquest punt comencen les discrepàncies. «A la frustració s’hi afegeix que les condicions d’internament són horribles. Per començar, males condicions sanitàries. Hi ha amuntegament i poc personal mèdic. Maltractaments d’obra i de paraula. Moro de merda és l’insult més habitual. El menjar és dolent i escàs, i falta d’intimitat a les cel·les», relata el portaveu de SOS Racisme a Madrid, que ha presentat una demanda per «les represàlies» contra els protagonistes del motí: «Els van insultar, els van agredir i van tirar l’Alcorà a terra i després el van trepitjar».

Però no només les oenagés es queixen. Ramiro García de Dios, un dels tres jutges encarregats del control del centre d’Aluche, declarava diumenge a eldiario.es que «es vulneren els drets humans» al centre i que els policies s’encobreixen quan un intern pateix algun abús mentre s’afanyen a expulsar-lo perquè no declari. I amania les seves declaracions amb aquesta reveladora confidència: «Anomenen el Sàdic al cap de seguretat. I es refereixen al servei mèdic com els doctors ibuprofèn... Si això es repeteix en diferents moments, és que passa alguna cosa».

No és estrany sentir immigrants que han complert condemna en presons espanyoles dir que preferien tornar a la presó, perquè allà els tractaven millor. En tot cas, el cert és que un dels problemes dels sense papers que ingressen als centres només per això, per no tenir papers, és que es veuen obligats a conviure amb delinqüents que han vist commutada la seva pena de presó per l’expulsió. «No té sentit que algú que només ha pujat en una pastera hagi de compartir taula, pati i fins i tot cel·la amb un atracador», explica el membre d’una oenagé que coneix les interioritats dels centres.

Amb el reglament aprovat el 2014, llargament reclamat, la situació límit dels centres ha millorat. En especial amb les reformes de la instal·lacions a Madrid i Barcelona. No ha sigut així a Múrcia. Però el reglament no sempre es compleix i la seva aplicació queda en mans de la policia, indica la mateixa font.

LA MEITAT DELS EXPULSATS TENEN ANTECEDENTS 

Fonts policials indiquen que s’intenta evitar aquesta convivència destinant als centres de Madrid i Barcelona els immigrants condemnats i als d’Algesires i Múrcia els arribats en pastera, però no és possible al 100%, ja que una onada com la de l’octubre va portar més de mil immigrants, xifra que comporta un inevitable amuntegament i el nerviosisme dels agents que els han de controlar.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Al CIE de la Zona Franca el 98% dels expulsats el 2015 tenien antecedents, mentre que al d’Aluche en tenien el 60%. Al conjunt d’Espanya van ser gairebé la meitat, el 49%.

Interior no vol ni sentir a parlar del tancament. El seu titular, Jorge Fernández Díaz, argumenta que formen part de l’acord comunitari de control de fronteres pactat a Schengen i que «en tenen tots els estats de la UE». Respecte al compliment dels drets humans assegura que estan garantits pel «control judicial», un fet que, és evident, no comparteixen els jutges.