Els refugiats a Grècia no aguantaran sis mesos més

"Vam travessar el mar i ha sigut un desastre. Vam venir aquí i és horrible. Anem de mal en pitjor, pensàvem que, a l'arribar aquí, tindríem una vida millor, però no ho és. És pitjor"

niorefugiadosavethechildren

niorefugiadosavethechildren

3
Es llegeix en minuts
SACHA MYERS

Fa sis mesos vaig arribar a Grècia

El mateix dia que vaig arribar a Grècia la Unió Europea (UE) firmava un acord amb Turquia per limitar el nombre de sol·licitants d'asil que arriben a Grècia. L'acord va provocar la detenció de milers de nens i les seves famílies. Es van escapar de la guerra i la violència i van acabar atrapats i bloquejats a les illes gregues. Molts d'ells estan detinguts en condicions deplorables des de fa sis mesos.

He vist i sentit moltes coses en aquests últims sis mesos: una mare encongida al seu llit improvisat, plorant perquè no pot accedir als medicaments per al seu fill; famílies que dormen a terra, arraulits els uns als altres per donar-se escalfor i mirar de trobar així un mínim de comoditat; i un nen que viatjava sol, que em deia amb indiferència que moriria al centre de detenció perquè havia perdut tota esperança d'un final feliç en la seva història.

Fins aquí

L'estat de salut emocional d'aquestes persones després de sis mesos és alarmant. Al març la gent estava preocupada i amb por, però no perdia l'esperança. Encara eren capaços d'imaginar un futur: seguretat, educació, una feina, una llar... Felicitat.

Ara són molts els que han perdut tota esperança. Estan trencats. Els seus somnis són un record llunyà i desgraciat, que només serveix per recordar-los el que podria haver sigut, però mai va ser.

"Fa cinc mesos que vam arribar, però sembla com si fossin 20 anys", em va dir una mare la setmana passada amb veu tremolosa.

Un pare iraquià que viu a l'illa de Leros a penes podia contenir la seva angoixa:

"Les pitjors coses estan passant ara (a l'Iraq). Estan tallant-los als nens el cap i els utilitzen com a pilotes de futbol. He vingut aquí per escapar-me d'aquests crims, però també aquí he vist coses dolentes. Hem passat sis mesos sense ajuda i sense entrevista (per a sol·licitud d'asil). És per això que tornarem", em va dir mentre abraçava els seus fills.

Una mare de tres fills, bloquejada a l'illa de Quios, em va dir: "Vam travessar el mar i ha sigut un desastre. Vam venir aquí i és horrible. Anem de mal en pitjor, pensàvem que, a l'arribar aquí, tindríem una vida millor, però no ho és. És pitjor”.

Posar-se al meu lloc

Sovint em pregunto com se sentirien els líders de la UE si estiguessin en la meva pell un dia. Si es prenguessin el temps per seure amb les famílies i escoltar les seves històries. I per veure les conseqüències d'ofertes realitzades en despatxos a milers de quilòmetres de distància.

¿Canviarien d'opinió?

El meu costat optimista vol pensar que sí que ho farien. M'agradaria que s'adonessin que sí, l'acord entre la UE i Turquia ha reduït el nombre d'arribades a Grècia, però, ¿a quin preu?

De fet, aquest acord no ha resolt la crisi, sinó que ha obligat la gent a escollir vies encara més perilloses per fugir. Si el nombre oficial de sol·licitants d'asil que ho fan per la ruta dels Balcans ha disminuït, molts estan travessant les fronteres per punts no oficials, fora de radar, i exposant-se a més riscos.

Vull pensar que els líders de la UE, al veure el patiment d'aquestes persones, decidirien suspendre l'acord entre la UE i Turquia i optar per solucions més sostenibles i humanes. Solucions que haurien de comptar amb el finançament necessari per a la reubicació i reunificació de les famílies, a més de per permetre posar en marxa programes de reassentament eficients que no postrin les famílies en camps de refugiats durant anys.

Europa ha predicat durant dècades sobre els drets humans i les persones refugiades en governs de tot el món. És inacceptable que, en les rares ocasions que una crisi humanitària passa a Europa, els líders del continent busquin formes de girar l'esquena a les seves obligacions legals i morals, i traslladin el problema als països de trànsit a l'Orient Mitjà i l'Àfrica.

Notícies relacionades

Això estableix un precedent perillós: es perpetua la controvertida idea que les fronteres nacionals necessiten protecció amb més urgència que algunes de les persones més vulnerables del món.

Els líders de la UE han d'actuar amb rapidesa per revertir el dany, perquè si la misèria segueix desbordant els camps de refugiats a Grècia, els nens i les famílies no aguantaran sis mesos més.