Pedigrí casteller

10.000 aficionats de tots els orígens i edats van omplir la plaça de la Vila de Vilafranca

amadridejos35327498 vilafranca 31 08 2016 diada castellera de sant felix a vilaf160830203900

amadridejos35327498 vilafranca 31 08 2016 diada castellera de sant felix a vilaf160830203900 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
ESTHER CELMA / VILAFRANCA DEL PENEDÈS

«¡Ohhh... 'great'!», exclama Carol Madeson, canadenc de 21 anys al veure alçar-se un imponent 3 de 10 a la plaça de la Vila de Vilafranca. A Fatima Rachid, coberta amb vel, no la sorprèn tant. Ella no és turista, sinó veïna, i avui és un dia molt especial. «L’espero amb molta il·lusió –afirma–, m’encanten els castells». És al lloc indicat. La plaça de la Vila traspua pedigrí casteller pels quatre costats. Un pedigrí casteller que,de cara al concurs que se celebrarà a Tarragona el mes d’octubre vinent, exhibeix múscul i marca territori.

    

Però per anar a una plaça com aquesta, en què s’han vist quatre construccions de 10 nivells com qui no vol la cosa, s’hi ha d’anar preparat. Dimas García, de 37 anys, ocupa el mateix lloc des que era un xaval de 10. Viu a escassos metres de l’ajuntament i es defineix com a «casteller sense camisa». L’apassionen els castells i ajuda en les pinyes si s’escau. Al lloc que ocupa, on ja anava amb el seu pare, té una nevera als peus. «¿Vols veure què hi ha a dins?». Doncs vinga. Vermut, gel i embotits. Puja a sobre de la nevera i enarbora, a manera de bandera, una barra de pa en una bossa de plàstic verd per marcar la seva posició a una noia que no el troba. El color verd és casual, no és perquè sigui el color de la camisa amfitriona.

  

 «Ja veuràs més endavant què porta la gent. Tu vés pels porxos», aconsella. Dit i fet: croquetes, seitons, patates fregides, entrepans i alcohol de tota mena. Que no es dubti de l’hospitalitat castellera: tots te n’ofereixen un tast i sap greu dir que no, encara que s’ha de travessar la plaça.

ATENCIÓ SANITÀRIA

Hi ha dos hospitals de campanya, un punt d’atenció sanitària i sis ambulàncies de la Creu Roja. Manel Prieto fa 44 dels seus 61 anys que forma part d’aquesta organització humanitària i en aquest temps ha cobert pràcticament totes les diades de Sant Fèlix. ¿El que és més normal? Les lipotímies i els marejos per l’aglomeració i la calor. Però hi ha sorpreses. «Ens ha vingut un jove dient que té angoixa. L’hem dirigit al seu metge. ¿Què li hem de donar aquí?». En total hi ha desplegats 26 efectius de la Creu Roja.

    

Com si fossin àngels de la guarda a les cantonades d’un llit, també hi ha quatre guaites de Protecció Civil. En total en són 14, i un d’ells, Esteve Sandalines, agraeix que no faci gaire calor ni sigui cap de setmana. Per la ràdio han dit que 10.000 persones abarroten la plaça, però ell ho dubta. Són molts anys aquí i sap calcular a ull.

  

 De gent, n’hi ha. Molta. Però no hi ha nens perduts. L’ajuntament i Protecció Civil han repartit més de 3.500 polseres per identificar els petits amb un nom i un número de telèfon. És un gran invent. El Gerard, de 4 anys, en porta una. La seva mare, Jaira Redondo, de 34 i embarassada de sis mesos, accepta una cadira dels voluntaris. Mai s’ha perdut els castells i tampoc se’ls perdrà aquesta vegada, explica. Els nens segur que no se’ls perden. No se sap bé com hi arriben allà, però els urinaris mòbils estan coronats per nens asseguts, estranyament quiets, com si fossin gàrgoles postmodernes.

Notícies relacionades

    

La gent fa fotos del balcó presidencial, que just a sota del seu forjat llueix un cartell reivindicatiu de la Vegueria del Penedès. «Puigdemont s’assembla al del 'Polònia'», diu una senyora mentre dóna un cop de colze per obrir-se pas. És de les poques que es fixa en les autoritats. Ningú fa cas del conseller de Salut, ni del de Cultura ni d’Albert Batet, alcalde de Valls, l’etern rival. Prou feina hi ha de mirar al cel i contenir la respiració.