El gran estanc andorrà

Les rutes de muntanya són la principal via d'entrada a Espanya del tabac de contraban procedent d'Andorra

Aquesta activitat il·legal està molt arrelada a la zona i a ella s'hi dediquen des de famílies fins a bandes organitzades

icoy35191908 contrabando tabaco160829181842

icoy35191908 contrabando tabaco160829181842

3
Es llegeix en minuts
EVA TABOADA / LA SEU D'URGELL

El contraban de tabac des d’Andorra segueix sent el taló d’Aquil·les de la duana de la Farga de Moles, a Lleida. Aquesta activitat il·legal, molt arrelada a la zona, es va disparar amb l’inici de la crisi i des d’aleshores es manté amb alts i baixos en cotes elevades. Les dades de la Guàrdia Civil situen l’inici de l’auge el 2008, quan se’n van confiscar 130.000 paquets, el doble que el 2007. El 2009 ja van ser 311.930, que es van elevar a 491.842 el 2012 i a 933.658 el 2014. Durant el 2015, les incautacions van baixar el 72%, cosa que potser s’explica en part amb la detenció aquest any d’un agent de la Benemèrita que hauria deixat passar tabac per valor de dos milions d’euros, segons fonts de la mateixa Guàrdia Civil. En el primer semestre del 2016 ja se n’han confiscat 150.000 paquets.

A la muntanya es realitzen les incautacions més quantioses. Allà les caravanes de vehicles són pilotades amb seguretat a través de les pistes forestals. I els farders a peu són un clàssic que segueix vigent. Per fer-ho, s’ha detectat fins i tot la utilització de menors.

Si als seus inicis va ser únicament per subsistència de les famílies, ara el contraban de tabac és una activitat tremendament lucrativa, segons el cap de l’Àrea d’Investigació Criminal del Pirineu dels Mossos d’Esquadra, Cèsar Jou. Encara que el preu de venda al públic del paquet de tabac d’una primera marca a Andorra és d’uns 2,5 euros, els contrabandistes poden aconseguir-lo a 1,5. Mentrestant, a Espanya costa 4,85 euros; a França, 7, i a Anglaterra, 10. Encara que el paquet de contraban es vengui a un preu més baix que l’oficial, el marge de benefici és gran. 

Per als policies que lluiten contra aquest frau al Pirineu no és una feina fàcil, ja que la societat en general veu el contraban de tabac com un delicte tou. «Aquí no es veu com un delicte, sinó com una oportunitat», explica Jou. Aquesta percepció, no obstant, canvia quan es tracta de contraban a gran escala efectuat per bandes organitzades.

1.000 euros al mes

Un contrabandista de la zona de tota la vida, per exemple, no es considera un delinqüent. Ni tan sols un contrabandista. Explica que fa dos anys que ja no va «a buscar tabac» i que per a ell era una manera de buscar-se la vida, «sempre a molt petita escala», amb la qual es treia uns 1.000 euros al mes. Per fer-ho utilitzava tres vehicles de la família i comptava amb «diverses» persones que l’ajudaven. «Jo els donava un tant per cada viatge –explica–. En baixàvem uns quants cartrons gairebé cada dia. Havíem d’estar molt pendents de les millors hores: canvis de torns, quan baixaven molts esquiadors...». «Com jo ho feia, molts altres ho segueixen fent», sentencia.

Notícies relacionades

A vegades es posa en risc la seguretat amb vehicles que circulen a altes velocitats. Aquest mateix any hi va haver una persecució per carretera durant 90 quilòmetres després que una caravana carregada de tabac fos descoberta.

En una de les rutes de muntanya utilitzades pels contrabandistes, l’agent de la Guàrdia Civil Isabel Campos explica la metodologia utilitzada: «Els cotxes van en caravana i estan en contacte permanent els uns amb els altres, així com amb els xivatos distribuïts pel camí. Els xivatos tenen un paper fonamental i avisen d’on estan els controls». És habitual l’ús de «vehicles llançadora» encarregats de despistar la policia. «Aquests cotxes no porten res i busquen cridar la nostra atenció perquè el que carrega el tabac tingui via lliure», relata. 

Temes:

Andorra Comerç