High Line, l'exitós precursor novaiorquès

En una ciutat que adora les reinvencions, poques n'hi ha hagut de més exitoses i admirades que la del High Line. La via de tren elevada al West Side de Manhattan que va obrir el 1934 i va passar dècades com a recorregut de càrrega va tancar el 1980 i va començar a quedar coberta per l'òxid de l'abandonament primer i per l'amenaça de l'enderrocament després. L'esforç i la visió d'uns veïns que van imaginar per a aquell espai un futur diferent, l'entusiasme que va generar en novaiorquesos il·lustres i adinerats aquesta idea inspirada en la Promenade Plantée que París va obrir el 1993, i la col·laboració de l'Administració del anterior alcalde, Michael Bloomberg, van obrar la reconversió. I ara, set anys després de la seva obertura com a parc el 2009, els 2,33 quilòmetres d'espai públic que solquen l'aire entre el carrer Gansevoort i la 34, entre les avingudes 10 i 11, representen un dels principals imants i èxits de la ciutat, urbanístics i econòmics.

Fa només uns dies, un estudi realitzat per una web especialitzada en propietats immobiliàries usava l'adjectiu “astronòmic” per definir un èxit que també podria repetir-se ara al barri barceloní de Sants. Assegurava que hi ha un “halo High Line”. I el seu entusiasme es basa en números i en preus: els apartaments al voltant del parc es revaloritzen un 10% més ràpid que els que estan més allunyats. El preu mitjà d'aquests pisos ronda els sis milions de dòlars. Una vintena s'han venut per 10 milions o més.

ICONA ARQUITECTÒNICA

El High Line, no obstant, no és només una mina per als propietaris de vivenda al Meat Packing District i Chelsea, el barri que Bloomberg va decidir impulsar aprovant el 2005 una reordenació urbanística que permetia combinar la construcció industrial habitual amb el desenvolupament de nova obra comercial i residencial. Propietat de la ciutat però mantingut, operat i programat per l'organització sense ànim de lucre que el va impulsar, i que recapta el 98% del seu pressupost, Amics del High Line, el parc s'ha convertit en destí per a “foodies” i amants de l'arquitectura, que gairebé poden tocar treballs del “qui és qui” en l'arquitectura actual, de Jean Nouvel a Frank Gehry o Renzo Piano (la ment rere el nou Whitney). És també imant per a observadors de la flora o de les estrelles (encara que habitualment tanca a les deu de la nit), així com per a turistes i, malgrat les aglomeracions que detesten, per als novaiorquesos, que assisteixen des de les seves classes de tai-txi o meditació fins a a les perfomances que el converteixen en un inusual escenari.

Notícies relacionades

Així és el nou jardí elevat de Barcelona

Tres lustres de lluita (i sumant)

En el seu primer lustre de vida, a mesura que anava obrint en tres fases el seu recorregut actual, el High Line pràcticament ha quadruplicat els seus visitants, i ha passat dels dos milions del 2010 als 7,6 milions registrats l'any passat. I encara que a vegades l'experiment és víctima del seu propi èxit, com es va comprovar el dia aquest estiu en què es va haver de tancar l'accés davant l'aglomeració humana, seguirà creixent. Per a l'any que ve està prevista l'obertura de l'última ampliació. A la riba d'aquest riu de ferro i verd, tant de plantes com de dòlars, s'estan desenvolupant 11 projectes amb 155 apartaments més i n'hi ha nou més de planejats que sumaran 751 pisos i habitacions d'hotel.

Hi ha, per descomptat, una mirada al High Line amb més ombres, com les que projecten petits negocis obligats a tancar o la mudança forçosa de residents que no han pogut suportar preus cada vegada més inaccessibles excepte per a una minoria. Però quan la ciutat el defineix parla sense embuts d'èxit. Quan el parc es va inaugurar s'esperava que deixés a les arques públiques en dues dècades 250 milions de dòlars addicionals per la revalorització de propietats, però per al 2014 aquesta xifra s'havia elevat fins als 900 milions, i els comptables municipals atribueixen al High Line haver generat 2.000 milions de dòlars en activitat econòmica addicional.