El jutge rebutja el recurs dels quatre mossos de Tarragona imputats per tortures

Segueix endavant la imputació de quatre agents dels Mossos d’Esquadra per tortures i contra la integritat moral d’un suposat confident. La víctima va denunciar que la nit del 21 de juliol del 2010 , els quatre policies el van amenaçar, van vexar i van intimidar fins al punt de tirar-lo a terra, picar-lo a les cames i encanonarle amb dues pistoles en un descampat pròxim al port de la localitat de Torredembarra (Tarragonès).

Presumptament, així pretenien arrencar-li qui havia robat, un mes abans, una arma reglamentària i les plaques policials a casa d’un matrimoni, tots dos agents dels Mossos, a Torredembarra.

L’Audiència Provincial de Tarragona ha desestimat el recurs presentat pels quatre imputats –tots ells de la comissaria central de Tarragona i representats pel mateix advocat–, segons la resolució a què ha tingut accés aquest diari.

El recurs es basava, sobretot, en la vulneració del dret de defensa dels agents a l’haver-se reobert el cas després de la intervenció de la Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos d’Esquadra.

Fins llavors, el titular del Jutjat d’Instrucció número 4 del Vendrell havia imputat un sol policia, encara que tot apuntava que el cas s’arxivaria per falta de proves. 

INFORMACIÓ DENEGADA

L’agost del 2010, el jutge va requerir als Mossos informació sobre el robatori a casa dels agents. Al setembre, sobre si hi havia hagut algun incident al port de Torredembarra. 

En tots dos casos, la resposta va ser negativa. Segons la resolució judicial, el dia dels fets algú de la comissaria de Tarragona va trucar al denunciant amb el telèfon mòbil de guàrdia que feien servir els policies i es va citar amb ell amb el pretext que volia veure’l un jutge amb urgència. El van anar a recollir un home i una dona en un cotxe, el van portar al descampat, hi va anar un altre automòbil amb dos agents més i va començar l’assetjament, amb insults i intimidacions, que es va allargar durant més d’una hora.

El jutge també va demanar als Mossos que identifiquessin qui va trucar i com que ningú va fer un pas endavant, va ordenar una roda de reconeixement entre els 13 agents que aquell dia tenien accés al telèfon mòbil de guàrdia i va imputar un dels identificats.

 A partir d’aquí, els comandaments consideren «inacceptable» que cap agent assumeixi responsabilitats i entra en acció la DAI. Com què només tenen dades aïllades, el primer que fan és reclamar l’expedient judicial a l’advocada del cos que, fins llavors, portava el cas.

COTXES LOCALITZATS

Un cop el tenen, reconstrueixen minuciosament els fets, localitzen els cotxes que havia descrit el denunciant –un d’erroni, però un model tan semblant que donen la dada per bona–, aconsegueixen identificar els quatre presumptes torturadors; eleven el seu informe al jutge i el magistrat imputa els quatre policies assenyalats per la DAI. Tot això, argumenta l’advocat dels agents, vulnera el seu dret a la defensa.

L’Audiència ha replicat ara que no, perquè les dades aportades per la DAI sorgeixen de la seva pròpia investigació i no de l’expedient judicial. La resolució recorda que també s’han practicat més diligències i assenyala les «peculiars característiques» de la denúncia d’un «ciutadà d’haver sigut maltractat, vexat, coaccionat, amenaçat i lesionat pels agents de policia».

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

El jutge evoca una sentència del maig del 2015 del Tribunal Europeu de Drets Humans que diu que davant denúncies per maltractaments d’agents s’ha de respondre amb «una investigació policial efectiva (…) que ha de poder portar a la identificació i en el seu cas, al càstig dels responsables» i dóna un reconeixement a l’informe de la DAI al subratllar que és absolutament «innegable» que «s’ha fet una investigació exhaustiva, àmplia i concreta».

La defensa també argumentava errors en la roda d’identificació i que no ha aparegut un testimoni secundari, un amic del denunciant a qui es va trobar quan acabava de passar tot i a qui va explicar el que havia passat.  L’Audiència relativitza aquestes al·legacions i els emplaça a presentar-les al judici oral, no durant la instrucció.