Quique Pérez: «Un dels meus 'hobbies' és visitar fàbriques de pirotècnia»

Quique Pérez («Enrique, sí: però tots em diuen Quique») atresora envejables coneixements sobre pirotècnia. Tret d'un parell d'anys, des del 1995 ha format part del jurat de Focs de Blanes, el concurs pirotècnic que comença aquesta tarda a la localitat de la Selva; primer al jurat popular i després a la comissió tècnica. A més, durant quatre anys va ser tinent d'alcalde de fires i festes. En realitat, tot això va començar fa molt, quan presidia l'associació de veïns del seu barri, Valldolig. Perquè allà:

-Allà organitzava les festes del barri i hi muntava tota classe d'activitats, les que organitza tota associació de veïns. Vaig estar vint anys fent pessebres vivents.

Fa més de 20 anys que està vinculat al concurs de jocs artificials de Blanes, que comença avui.

-Resumint: hi entenia de festes. Jo crec que per això em van trucar de l'ajuntament. En aquella època…

-¿De quin any parlem? Del 99. Llavors el concurs estava una mica tocat, i jo volia potenciar-lo, així que em vaig dedicar a visitar festivals: les Falles de València, la Descarga de Cangas del Narcea, Logronyo, Burgos, Tarragona, Sant Sebastià, Bilbao… M'hi presentava i els deia: «Escolta, vinc de Blanes, allà tenim aquest concurs…»

-¿Què en va aprendre? El meu objectiu era incorporar millores al festival i contactar amb pirotècnics. També visitava fàbriques. Les fàbriques em van impactar.

-¿Per què? Vaig veure que l'elaboració de material pirotècnic és molt laboriosa i treballada. Vaig aprendre que a València hi ha les millors fàbriques, i que després possiblement hi ha les de Galícia, i a nivell d'Europa, Itàlia.

-Itàlia. Sí, fins i tot he tingut la sort de veure el magatzem més gran de focs artificials de tot Europa, a Bèrgam, a Milà. Tenien un magatzem que era un búnquer subterrani i hi havia 20 o 30 tràilers, tots carregats amb pirotècnia.

-Digui'm, ¿quins són els criteris per puntuar un espectacle pirotècnic? Això està molt establert, hi ha cinc criteris i tots es puntuen d'1 a 10. El primer valora els colors. És el més important.

-¿Com han de ser, exactament? Miri, fa 20 anys només existien els colors típics de qualsevol Sant Joan: groc, verd, vermell. Es veia poc aquell blanc que és com un flaix, o el violeta, o el blau turquesa. Avui dia els químics han avançat molt i hi han incorporat nous colors: groc llimona, verd poma, vermells que tiren a rosats. S'avalua la varietat.

-¿Què més? En segon lloc hi ha el ritme: que no hi hagi espais negres al cel. Són 19 minuts que han de passar de pressa i també ser intensos; un buit de tres, quatre segons, no és bonic.

-¿El tercer? El tercer és el conjunt artístic, que aquí a Blanes passa per utilitzar Sa Palomera. És important, ja que tenim aquesta roca emblemàtica, que formi part de l'espectacle. Després és important l'originalitat, i fins i tot la reacció del públic.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

-Digui'm, ¿d'on li ve a Blanes la tradició? El concurs el va instaurar l'alcalde Jordi Bacardit, que estiuejava a Sant Sebastià i en va prendre exemple. Aquest any se celebra la 46a edició, però hi ha documents que proven que ja el 1890 es disparaven focs. A València diuen que Blanes és un poble escapat del País Valencià per la tradició que té. Pensi que és l'únic poble amb monument al concurs de jocs artificials.

-¿Encara visita fàbriques? És un dels meus hobbys. Hi ha a qui li agafa la dèria d'anar a caça, a pescar… Jo quan tinc un parell de dies li dic a un amic: «Anem a conèixer aquella fàbrica».