L'escola pública catalana acull el triple d'immigrants que la concertada

El Síndic denuncia la segregació escolar creixent a Catalunya i reclama un gran pacte per frenar-la

mjibanez33677600 terrassa 26 04 2016 reportaje sobre los centros ed160428185713

mjibanez33677600 terrassa 26 04 2016 reportaje sobre los centros ed160428185713 / JOSEP GARCIA

2
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / BARCELONA

Les escoles públiques catalanes tenen el triple d’alumnes d’origen immigrant que les privades concertades (subvencionades per la Generalitat i integrades en la xarxa pública), segons es desprèn de l’informe 'La segregació escolar a Catalunya: La gestió del procés d’admissió d’alumnat', realitzat pel Síndic de Greuges. «Un dels eixos que tradicionalment han contribuït a explicar la segregació escolar és el desequilibri existent en la composició social de l’escola pública i la concertada», revela l’estudi.

Per esmorteir els «forts desequilibris existents» als diferents districtes de la ciutat de Barcelona i aconseguir una distribució equitativa de l’alumnat estranger socialment desafavorit als diferents centres, s’hauria de «modificar l’escolarització (hipotèticament) de més del 40% dels estudiants estrangers a primària i secundària», reconeix l’informe. L’estudi compara les dades amb un altre anterior del 2008 i deixa en evidència els escassos avanços registrats.

Suprimir criteris "discriminatoris"

El document destaca, a més, la falta de "transparència" sobre les quotes que han de sufragar els centres públics i privats. L'informe reclama que els centres amb "una composició social desafavorida" puguin atorgar temporalment punts complementaris que permetin combatre la segregació escolar i atraure demanda.

A Catalunya, el curs 2013-2014 hi havia 23 centres més que en el període 2011-2012 amb una concentració d’alumnes immigrants superior al 50% i 33 més que el període 2006-2007. 

PACTE SOCIAL

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, denuncia que durant l’última dècada no hi ha hagut una política decidida per part de la Conselleria d’Ensenyament per intentar combatre la segregació escolar des de la gestió del procés d’admissió, ja que «no és possible combatre-la de forma efectiva amb mesures a mig gas». A més a més, el document critica «la falta del desenvolupament reglamentari dels instruments legals disponibles» i reconeix que hi ha «una escassa consciència col·lectiva per combatre la segregació». 

Per evitar que perduri aquesta situació, Ribó instarà els grups del Parlament i les administracions públiques a aconseguir un gran pacte polític per acabar amb aquesta discriminació perquè «no s’ha combatut prou aquesta situació d’escoles gueto». Alerta sobre els desequilibris en la composició social dels centres de nombrosos municipis catalans. 

L’informe desmenteix el tòpic que la segregació escolar és més gran a les localitats on es concentra un nombre més gran de població estrangera, ja que dels 20 municipis amb més immigrants, només Salt figura entre les 20 localitats amb més desequilibri escolar. Per exemple, Vic i Manlleu tenen una alta població estrangera, però escassa segregació «a l’estar els alumnes repartits equitativament».

TOCS D’ATENCIÓ

Notícies relacionades

L’informe denuncia una desena d’anomalies que impedeixen solucionar el fenomen. Sosté que hi ha importants desigualtats territorials en l’índex de segregació escolar. Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Sabadell, Badalona, Tarragona, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Girona, Lleida, Sant Adrià de Besòs i els districtes barcelonins d’Horta-Guinardó i Sant-Montjuïc figuren entre els 10 municipis amb més segregació en l’ensenyament primari. 

L’informe del Síndic conclou que en vuit anys «no s’ha fet gairebé res en la lluita contra la segregació escolar.