ESCLAUS AL SEGLE XXI

Una presó amb forma de llar

Erwiana Sulistyaningsih va passar vuit mesos d'infern en què va ser torturada i humiliada per la seva ocupadora

cmarquez34384023 sociedad macro fotograf as de erwiana una criada indonesi160624182229

cmarquez34384023 sociedad macro  fotograf as de erwiana   una criada indonesi160624182229
cmarquez28067860 erwiana sulistyaningsih arrives at the wanchai law courts to160624182239

/

3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

Les fotografies de quan va entrar a l’hospital suggerien una llarga estada a l’infern: el cos deformat a cops i esquitxat de ferides obertes, els ulls inflats i les mans i els peus socarrimats. Erwiana Sulistyaningsih, llavors de 23 anys, era una de les centenars de milers de criades indonèsies i filipines ocupades a Hong Kong. 

L’illa va quedar traumatitzada amb la descripció de vuit mesos de tortures que van incloure privació de son i menjar, humiliacions i cops rutinaris amb penja-robes, pals d’escombra o el que tingués a mà la seva ocupadora, i fins i tot la introducció a la boca del tub de l’aspiradora en marxa. Law Wan-tung, una antiga esteticista, va ser condemnada a sis anys sense haver mostrat penediment ni compassió en el judici, com si estigués disposada a actuar de la mateixa manera si la història es repetís. 

Cicatrius que avergonyeixen

El cas va ocupar portades a tot el món dos anys enrere, va obligar a intervenir-hi el president indonesi i Erwiana va acabar a la llista de les cent persones amb més influència de la revista Time després de reunir el valor de treure a la llum pública el seu cas. «Com a ésser humà l’he perdonat, però ha d’afrontar les conseqüències legals del que em va fer i espero que serveixi de lliçó a tots els ocupadors», assenyala en una conversa telefònica. Conserva encara el trauma psicològic i múltiples cicatrius físiques que l’avergonyeixen. «No la vaig poder denunciar, em va amenaçar de pagar a algú perquè matés els meus pares a Indonèsia», afegeix. La jutge va descriure Erwiana com una presonera.

L’excolònia britànica, un dels llocs amb més milionaris per metre quadrat, atrau les noies de l’entorn asiàtic menys afortunat amb ofertes que sonen bé sobre el paper: salari mínim de 4.010 dòlars de Hong Kong (456 euros, entre el doble i el triple del que guanyarien als seus països), un dia de descans setmanal i una setmana de vacances. Però la pràctica revela un context legal que permet el desemparament i els abusos i desincentiva les denúncies. Les organitzacions de drets humans critiquen l’obligatorietat de viure al domicili de l’ocupador i de tornar al seu país si trenquen el vincle contractual.

Impacte a curt termini

Un estudi de Mission for Migrant Workers va revelar que el 58% de les criades havien patit abusos verbals, el 37% treballava almenys 16 hores diàries, el 18% va patir abusos físics com bufetades o puntades i el 6% va ser víctima de violacions, tocaments o comentaris sexuals. Algunes havien dormit en lavabos o en cuines.

Notícies relacionades

El cas d’Erwiana va despullar davant el món el drama i va estimular les promeses de canvi. «Potser va tenir un impacte a curt termini a Hong Kong. La gent va ser més conscient d’aquests abusos. Potser va dissuadir alguns ocupadors de repetir aquelles pràctiques, però no ha passat res més», assenyala per correu electrònic Hans Ladegaard, professor de la Universitat Baptista de Hong Kong i estudiós del fenomen.

Erwiana ha complert el somni que la va enviar a Hong Kong. Estudia gestió empresarial en una universitat del seu país i reparteix la resta del temps entre l’ofici de maquilladora per pagar-se els estudis i organitzacions que defensen els drets de les assistentes domèstiques. «El meu missatge a totes les noies indonèsies que vulguin treballar a Hong Kong o en una altra part del món és que aprenguin abans l’idioma, la cultura i les lleis d’aquell lloc i es preparin mentalment per poder-se protegir d’experiències com les que jo vaig patir».