Més defuncions que naixements

Les dades finals del 2015 han confirmat l'avanç publicat per aquest diari el mes de desembre passat: les morts van superar els naixements a Espanya durant l'any passat. Aquest creixement vegetatiu negatiu (pel fet que van morir 2.573 persones més de les que van néixer) s'ha constatat per primera vegada des que hi ha dades anuals d'aquest paràmetre.

Aquestes xifres són conseqüència del balanç provisional del moviment de la població publicat aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), segons el qual l'any passat van néixer a Espanya 419.109 persones davant les 422.276 que van morir. Descomptant els nascuts i els difunts no residents al país, queda un saldo negatiu de 2.753 persones, "la primera vegada que això passa des que es disposa de dades anuals", expliquen des de l'INE.

Es tracta, a més, del sisè any consecutiu en què cau la natalitat, amb un descens del 2% davant la pujada del 6,7% experimentada en les defuncions. El resultat ja es vaticinava al cap del primer semestre, quan havien mort a Espanya 20.000 persones més de les que havien nascut.

MENYS NENS

Considerant l'any complet, l'estadística mostra que van néixer a Espanya 419.109 nens, és a dir, 8.486 menys que el 2014. Des del 2008, quan van néixer 519.779 nadons, tocant el màxim en 30 anys, la xifra ha caigut un 19,4%.

Paral·lelament també ha disminuït el nombre de dones en edat fèrtil, fenomen que es repeteix des del 2009 i que l'INE atribueix a una barreja de tres factors: són generacions menys nombroses nascudes en la crisi de natalitat dels 80 i primera meitat dels 90; hi ha un flux d'immigració més baix, i han pujat les emigracions en els últims anys.

A més, les dones cada vegada esperen més temps per ser mares. L'edat mitjana de maternitat a Espanya va pujar fins als 31,9 anys el 2015, davant els 31,8 de l'any anterior. En només una dècada s'ha incrementat gairebé dos anys, ja que el 2005 les ciutadanes eren mares abans de complir els 31. No obstant, ha pujat la mitjana de fills per dona, que es va situar en 1,33 davant els 1,32 de l'any 2014.

Amb tot, hi ha diferències en funció de la nacionalitat. El pes de les mares estrangeres en la xifra de naixements es manté estable respecte de l'any anterior, amb un 17,8% del total, però segueixen tenint de mitjana més fills que les espanyoles (1,65 de mitjana per dona forana davant 1,28 de les oriündes) i els tenen tres anys abans (la seva mitjana és de 29,4 anys davant els 32,4 de les espanyoles).

Pel que fa a les defuncions, el 2015 van morir a Espanya 422.276 persones, un 6,7% més que l'any anterior, i la taxa bruta de mortalitat es va situar en 9,1 defuncions per 1.000 habitants, davant 8,5 del 2014. La taxa de mortalitat infantil va ser de 2,8 defuncions per cada 1.000 nascuts vius, la mateixa que el 2014. Aquesta taxa es manté per sota del llindar del tres per mil des del 2013.

CAU L'ESPERANÇA DE VIDA

L'esperança de vida al néixer també va caure, es va reduir en 0,2 anys i es va situar en una edat de 82,7. Entre els homes és de 79,9 anys (0,2 menys que el 2014), i entre les dones, de 85,4 anys (0,3 menys). D'acord amb les condicions de mortalitat del moment, una persona que arribés als 65 anys el 2015 esperaria viure de mitjana 18,8 anys més si és home i 22,7 més si és dona.

Per comunitats autònomes, la caiguda de naixements va ser generalitzada, encara que més acusada a Ceuta, amb un 9,1% menys que el 2014, Melilla (-6,6%), Cantàbria (-4,3%) i la Rioja (-3,5%). Les defuncions també van augmentar en tots els territoris, tret de Ceuta, on es van reduir un 2,6%. A Madrid (8,6%), Andalusia (8,5%) i Castella-la Manxa (8,2%) es van donar els increments més grans.

Així, el saldo vegetatiu (naixements menys defuncions) va ser negatiu en 10 comunitats autònomes i positiu en set. Les tres comunitats amb saldo vegetatiu menor van ser Galícia (-12.269), Castella i Lleó (-11.883) i el Principat d'Astúries (-7.089), i les que van registrar el saldo vegetatiu més gran van ser la Comunitat de Madrid (17.912), Andalusia (8.546) i Catalunya (5.092).

L'esperança de vida al néixer també varia en funció del lloc. Els valors més alts es van registrar a Madrid (84 anys), Navarra (83,8) i Castella i Lleó (83,7). Els més baixos es van donar a les ciutats autònomes de Melilla (79,6 anys) i Ceuta (80,7) i a les comunitats d'Andalusia (81,4) i les Canàries (81,9).

MÉS CASAMENTS

L'enquesta del Moviment Natural de la Població conté un apartat sobre nupcialitat que presenta un increment del nombre de matrimonis el 2015, quan es van registrar els de 166.248 parelles, un 2,3% més que el 2014. La taxa bruta de nupcialitat va augmentar una dècima, fins a 3,5 matrimonis per 1.000 habitants.

Notícies relacionades

Les morts superen els naixements a Espanya per primera vegada des del 1999

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Els casaments, com els fills, arriben cada vegada més tard. A Espanya els homes es van casar de mitjana als 37,3 anys, i les dones, als 34,4, quan el 2005 eren de 33,4 i 30,4 anys, respectivament.

A més, en el 15,8% dels matrimonis celebrats amb cònjuges de diferent sexe, almenys un d'ells era estranger, 0,4 punts menys que un any abans. Per la seva part, un 2,2% del total de matrimonis registrats el 2015 van correspondre a parelles del mateix sexe (3.677 matrimonis).