Més de set anys amb la petició d'asil 'congelada'

Més de set anys amb la petició 'congelada'. Aquest és el temps que fa que Juan María (nom fictici) espera una resposta del Govern espanyol a la seva sol·licitud de refugiat. Més de set anys durant els quals ha subsistit sense cap tipus d’ajuda pública gràcies a la solidaritat dels seus compatriotes de Guinea Equatorial. La paradoxa, la seva gran paradoxa, és que va ser gràcies al mateix Executiu espanyol que ara passa de respondre-li que va aconseguir sortir de la presó i viatjar a Espanya el 2008.

Juan María explica que pel «sol fet de pertànyer a una organització política oposada» al règim de Malabo va ser qualificat com a «enemic de la pàtria» i perseguit. «Em van empresonar, em van torturar i em van sotmetre a tota mena d’atrocitats», explica sense cap tipus de dramatisme.

Fins que la «pressió internacional, amb l’ajuda d’Espanya», li va permetre sortir de la presó i va demanar asil al nostre país pels tradicionals llaços que l’uneixen amb l’Estat africà. Tot va començar molt bé, perquè el cònsol espanyol no va posar cap problema per firmar-li el visat. Va viatjar a la Península «en avió i amb tot en regla» l’octubre del 2008, recorda amb orgull. Així que va trepitjar territori espanyol, totes les seves expectatives van començar a ensorrar-se.

Ningú, ni tan sols el seu advocat, el va informar que podia tenir dret a percebre ajudes. Es va dirigir a Saragossa perquè sabia que allà hi havia una petita colònia de compatriotes. Ells li van proporcionar allotjament. «Vaig rebre molt suport dels meus paisans. Vaig estar vivint de casa en casa durant molt temps», recorda. Mentrestant, esperava el paper que havia de canviar-li la vida, però cada vegada que s’acostava a les oficines de la delegació del Govern rebia la mateixa resposta: s’ha d’esperar.

Una argúcia legal

Així van passar quatre anys, després dels quals va presentar un recurs, al qual el Govern tampoc s’ha dignat respondre. Fart de topar amb funcionaris desinformats, fa cinc mesos es va traslladar a viure a Madrid, per contactar amb els responsables del seu expedient, cosa que encara no ha aconseguit.

Cristina Manzanares, la responsable d’una campanya de denúncia empresa per l’entitat social dels jesuïtes en què participa Juan María, apunta que en els casos com el del guineà el Govern espanyol utilitza de manera abusiva el que es coneix com el «principi de prudència». És una argúcia legal per la qual es 'congela' la petició de l’aspirant a refugiat a l’espera de veure com evoluciona el conflicte si es considera que la situació de persecució pot acabar desapareixent. Una expectativa poc realista en el cas de Juan María, que podria acabar deportat si algú l’identifica després del seu valent gest de sortir a la llum pública.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Una iniciativa dels jesuïtes, empresa sota el lema #YoSoyTierraDeAcogida, pretén recollir firmes en suport de deu peticions que expressen el rebuig a la política basada en el control, la seguretat i el tancament de fronteres que s’està aplicant a Europa. 

Una política que ara li fa veure a Juan María que la tradicional bona relació entre Espanya i Guinea no els serveix de res als represaliats del règim.