La UB remet a la fiscalia tres denúncies per secta contra un dels seus centres de recerca

La Universitat de Barcelona (UB) ha portat a la fiscalia tres denúncies per presumptes comportaments de secta, manipulació i invasió de la intimitat que suposadament haurien comès membres del Centre de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats (CREA, en les sigles en anglès), un institut de recerca en ciències socials que depèn de la mateixa UB.

La direcció del CREA, al seu torn, ha presentat una querella per difamació contra els denunciants.

Fonts de la UB van informar que les denúncies es van portar al fiscal de l’Audiència Provincial de Barcelona el 6 de juny després de rebre tres queixes de tres exmembres del CREA. La primera va arribar el 18 de maig, «i en les dues setmanes posteriors, dos més».

La universitat va decidir seguir aquest procediment perquè els fets denunciats «sobrepassen l’àmbit acadèmic» i podrien entrar en el penal. Segons insisteixen les mateixes fonts, la UB es va comprometre el 2006 a actuar així si apareixien noves queixes contra el grup de recerca, «sense prejutjar ni la veracitat ni l’honorabilitat». «Si la fiscalia sobreseu el cas, ens reservem el dret d’obrir una investigació interna», han afegit.

Segons van avançar ahir TV-3 i Catalunya Ràdio, els testimonis denunciants asseguren que els líders del grup els proposaven participar en un procés de transformació social per al qual, prèviament, havien de viure, per exemple, en un dels pisos del col·lectiu o bé participar en trobades on s’orientaven i es valoraven les seves relacions de parella. Segons les presumptes víctimes, el control arribava a l’extrem d’haver de consultar amb els guies del grup amb qui i quan podien tenir relacions sexuals.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

En roda de premsa, la directora del CREA, Marta Soler, i altres membres vinculats a l’institut van negar les acusacions i les van qualificar de «calúmnies» fetes des de l’anonimat. L’advocat del CREA, Albert Ramentol, va explicar que els atacs s’han produït a les xarxes socials, blogs especialitzats i fins i tot la Viquipèdia, dirigits a la institució i a alguns dels seus membres.

Segons Soler, els atacs s’haurien iniciat a partir del moment en què membres del CREA van denunciar casos d’assetjament sexual a la universitat, a més de respondre també a «enveges professionals». «Hem rebut atacs i difamacions constants i sistemàtiques des de l’anonimat per part d’aquells que volen mantenir el silenci sobre l’assetjament a les universitats, que estan afectant les nostres vides personals i professionals», van denunciar els membres del centre. La majoria dels seus integrants són de la UB, però també hi ha investigadors adscrits a l’Autònoma de Barcelona (UAB) i la Rovira i Virgili de Tarragona (URV).