Les Terres de l'Ebre aspiren a redimir-se de dos episodis que han perjudicat la seva imatge

El territori reclama girar full de la reinterpretació del monument franquista a Tortosa i l'agressió als correbous

Imatges de l’agressió de taurins a dos animalistes durant un correbou a Mas Barberans i testimoni de les dues agredides. / YOUTUBE

Imatges de l’agressió de taurins a dos animalistes durant un correbou a Mas Barberans i testimoni de les dues agredides.
monumento

/

3
Es llegeix en minuts
SÍLVIA BERBÍS / TORTOSA

Una agressió als correbous i una consulta sobre la persistència d’un monument franquista en què es va decidir mantenir-lo amb una reinterpretació. El notable impacte mediàtic de les dues situacions ha projectat en les últimes setmanes una imatge de les Terres de l’Ebre que ha irromput com una decepció en el procés de seducció que fa anys que dirigeix l’Ebre a la resta de Catalunya. És la sensació que envaeix algun dels habitants del tram final de l’Ebre. Ho corroboren missatges a les xarxes socials. «Als que hàgiu votat a favor del patètic monument de Tortosa, quan vinguin a robar-vos l’aigua amb mi no compteu» , diu un tuit elegit a l’atzar. 

Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), sosté que la imatge d’aquest territori, que ha anat sumant simpaties per la seva tenacitat i una idiosincràsia a poc a poc més compresa, ha quedat malparada. Confia, no obstant, que la lluita per l’Ebre no se’n ressenti. La «dignitat» del conjunt del territori, sosté, ha de retornar a l’Ebre la seva capacitat de seducció. 

«Crec que la imatge d’aquest territori, no pas la de la PDE, que està intacta, evidentment ha quedat malparada. Hem quedat molt malament, podria ser que en el fons no caiguem tan simpàtics» , afirma el portaveu de la plataforma. Tomàs no cita les bases d’aquesta suposada antipatia, però admet com a obvi que els incidents que van tenir lloc en els bous de Mas de Barberans, i que van ser difosos en un vídeo per les animalistes agredides, un fet que va treure a la palestra la tensió entre defensors i detractors d’aquesta festa, i també la consulta convocada per l’Ajuntament de Tortosa amb el propòsit de decidir el futur del monument que va inaugurar Franco el 1966 en són dos bons motius. En aquella consulta, el 68% dels 5.755 participants van escollir l’opció que defensava mantenir i reinterpretar el monòlit apel·lant a 25 anys de pau que no van ser més que un quart de segle de silenci i repressió. 

«La polèmica generada a la resta de Catalunya porta que alguns fins i tot parlin d’allunyament» , assenyala Tomàs. Fins i tot l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha decidit sortir al pas per deixar clar que la defensa de l’Ebre no té res a veure amb el monument. 

«Em sento ferit com a tortosí perquè s’ha portat molt malament el tema del monument, amb la consulta, però crec que tot i això la gent de la resta de Catalunya estarà amb nosaltres i entendrà que no tots en som responsables i que és necessari separar les coses» , afirma el tortosí Manolo Gamundi. «Des de fora no s’entén el que ha passat amb el monument franquista i és comprensible, però en la defensa del riu hem d’estar units i espero que el rebuig no vagi més enllà d’uns quants missatges a les xarxes socials» , comenta Brian Cutts, també veí de Tortosa. 

Imatge perjudicada 

Notícies relacionades

«Més que el cas de la consulta, potser el que ha passat als bous ha generat un rebuig una mica més generalitzat envers nosaltres perquè els correbous són una cosa més estesa a l’Ebre. Crec que en el cas del monument potser ha quedat perjudicada la imatge de Tortosa de forma particular però no pas l’Ebre en conjunt» , assegura Dani Sáinz. Aquest jove estudiant de la Ràpita, que resideix a Barcelona, sosté, no obstant, que «es manté com a predominant una imatge positiva de les Terres de l’Ebre» . 

«Continuarem endavant, perquè sabem que el futur d’aquesta zona va unit al de la resta del país i separar-lo seria una equivocació històrica. La manifestació a Barcelona serà una mostra de la dignitat de l’Ebre» , conclou Manolo Tomàs.