El Constitucional anul·la el restrictiu decret català contra la pobresa energètica

El Tribunal Constitucional ha anul·lat el decret contra la pobresa energètica de Catalunya per considerar que envaeix competències estatals. A finals del 2013, el Govern va prohibir a les companyies de llum i gas tallar el subministrament per impagament a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica durant els mesos de més fred. Aquesta solució, segons l’alt tribunal, «envaeix la competència estatal en matèria de règim energètic i contravé la legislació estatal», que opta pel «finançament de part del preu del subministrament».

L’alt tribunal explica que la normativa estatal respon a dues directives europees que exigeixen als estats membres «l’adopció de mesures per protegir els consumidors vulnerables i també fixa obligacions per a les comercialitzadores de llum i gas». En aplicació d’aquestes directives, el Govern central va optar per «finançar part del preu del subministrament» a través de l’anomenat bo social a les famílies sense recursos, mentre que la Generalitat es va decantar per prohibir a les companyies tallar la llum i el gas, i obligar-les a ajornar o fraccionar el cobrament dels deutes pendents, quan les famílies necessitades complien determinats requisits.

Els jutges sostenen que Catalunya podria haver elegit «mesures assistencials» consistents «en prestacions econòmiques tendents a evitar el tall de llum i gas» quan els consumidors vulnerables haguessin rebut l’avís d’interrupció del subministrament. En aquest cas les seves mesures haurien sigut legals.

VOT PARTICULAR

La sentència té el vot particular de tres magistrats progressistes. Adela Asúa i Fernando Valdés sostenen que Catalunya podia dictar aquest tipus de mesures i Juan Antonio Xiol defensa que aquesta regulació és «de contingut social», tema en què Catalunya té les competències compartides amb l’Estat.

El Govern català va aprovar el desembre del 2013 el decret que fixava que els que no tinguessin recursos podrien ajornar pagaments en els mesos més freds, de novembre a març, sense que se’ls tallés el subministrament. Però les condicions eren tan restrictives que poc després d’entrar en vigor la normativa ja es va revelar inútil.

Perquè encara que una família ingressi menys de 569,12 euros al mes, el límit de l’indicador de renda de suficiència fixat pel decret per poder acollir-se a aquest pla, no pot fer-ho si no paga l’anomenada tarifa social de subministrament. I aquí hi ha un dels forats negres del decret, perquè si els serveis socials no han demanat per a l’usuari aquesta tarifa prèviament, aquest no pot acollir-se a l’empara de la normativa i evitar el tall de llum.

RESULTATS ESCASSOS

Notícies relacionades

La pobresa energètica, en cinc claus

Pobra empara contra la pobresa energètica

Arran d’aquestes restriccions, els últims tres anys només s’han pogut acollir uns centenars de persones (no arriben al miler) als beneficis de la llei, quan es calcula que els pobres energètics a Catalunya són entre 100.000 i 300.000. I els que sí que s’hi van poder acollir tornen a topar amb el mateix problema a l’abril, perquè el deute no desapareix.

Malgrat totes aquestes limitacions que fan que el decret sigui pràcticament inútil, el Govern central va considerar que amenaça els ingressos de les elèctriques i la unitat de mercat, i que és a ell a qui li correspon definir què és un consumidor vulnerable, i no a la Generalitat, i per això va presentar recurs.