Anar al contingut

Gent corrent

Marta Bonet: "La música em permet acostar-me a la persona"

Metge i soprano. Tracta el càncer de mama, però quan es treu la bata blanca es transforma en una diva de l'òpera

Gemma Tramullas

Apassionada i entregada, tant a la consulta com sobre l'escenari, aquesta oncòloga radioteràpica de l'Hospital Sant Joan de Reus descobreix la seva faceta íntima de cantant d'òpera. Dilluns que ve, a les 20.30 hores, actuarà a la Casa Elizalde de Barcelona amb la pianista Imma Trepat. El recital En clau d'amor explora diferents experiències amoroses, des de la devoció matrimonial de Robert i Clara Schumann fins a la llibertat de l'ària de Carmen.

-Tracta gairebé 200 pacients a l'any. ¿Algun coneix la seva faceta de soprano? No. ¡Se n'assabentaran ara! Fins fa poc només ho sabia el meu cercle més íntim.

-¿Per què tant sigil? ¡És digne d'elogi! És difícil d'explicar. Al principi de la meva vida professional mèdica potser temia que pensessin que no em prenia seriosament la professió si em dedicava a les dues coses.

-Ja... La bata blanca imposa. I, tant si vols com si no, un concert té un punt d'exhibicionisme. Davant el públic et mostres tal com ets, et buides, et despulles i això em fa una mica de respecte. Només des de fa un any m'atreveixo a posar als programes que, a més de cantar, sóc metge.

-¿No se suposa que els estudis de Medicina exigeixen dedicació completa? Estudiava setè de piano al conservatori de Lleida quan vaig entrar a Medicina i ja no podia dedicar tantes hores al piano. Per això em vaig apuntar a cant, que era menys exigent, sense pensar que la meva formació musical acabaria derivant cap aquí. Mentre estudiava [es va doctorar amb menció cum laude] em vaig examinar per lliure a Lleida del grau professional i quan ja treballava de metge em vaig treure a poc a poc els estudis superiors al Liceu. L'any passat vaig fer el màster d'estudis avançats [que va acabar amb matrícula d'honor] a l'Escola Superior de Música de Catalunya.

-Tracta principalment el càncer de mama. A radioteràpia els tractaments són llargs. Les persones vénen cada dia durant quatre o cinc setmanes, com a mínim, i hi acabes creant vincles forts. A vegades arribes a un nivell de confiança i d'intimitat total que ajuda a portar millor el procés. Aprenc moltíssim d'aquestes persones i de les seves múltiples formes de prendre's la vida. També em desgasto moltíssim, però no podria fer-ho d'una altra manera.

-¿Com influeix la seva formació artística i humanística en el tracte amb el pacient? És com una antena que em permet percebre més coses, ser més sensible, més empàtica i acostar-me més a la persona. El treball artístic a aquest nivell exigeix conèixer-te molt a tu mateixa i això és bàsic per relacionar-se amb els altres. Amb el cant estudies textos, et fiques en la ment de tota mena de personatges i t'adones que hi ha moltes formes de veure les coses.

-¿Què sana més, la medicina o la música? ¿A qui? ¿Als pacients o a mi mateixa?

-Comencem per vostè. La música, com qualsevol activitat artística, és necessària per a la salut mental perquè ens equilibra, especialment als professionals amb una especialitat com la meva. Hi ha certes àries molt brillants que, si no estàs bé, et produeixen una sensació orgànica similar a la d'una bona plorera i et quedes molt a gust.

-Hi ha metges de família que abans de receptar un antidepressiu envien el pacient a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). ¿S'imagina que es pogués receptar música en lloc de Prozac? ¿Per què no? Seria fantàstic.

-¿I quina obra prescriuria per recuperar l'equilibri? El Rèquiem de Fauré. És una obra que em posa els cabells de punta, des de la primera nota fins a l'última.