Anar al contingut

Fi de l'abús per sistema

Xavier Martínez Celorrio

Fi de l'abús per sistema

El fonament bàsic de la convivència és la confiança. Atorgar confiança suposa que les relacions, transaccions i serveis són previsibles i segurs pel fet que responen a les expectatives positives que esperem. Ara bé, quan es trenca la confiança es perd un capital intangible molt més transcendent i valuós que el capital econòmic. L'spotlight destapat per EL PERIÓDICO sobre casos de pederàstia als maristes ha enfonsat la confiança que les famílies podien tenir en aquest orde religiós.

Els maristes són una marca perjudicada i amb una capacitat de pedra a l'hora de demanar perdó públic i reparar les víctimes. El seu gran aliat és un sistema judicial i un codi penal que, incomprensiblement, consideren prescrits els delictes. ¿És que potser el delicte d'abús a menors no impacta en el seu desenvolupament, en la seva autoestima i dignitat, no deixa seqüeles i dany moral de per vida? Un codi penal que ho negui respon a valors patriarcals i autoritaris de menyspreu als menors. ¿Quan el canviarem perquè aquest delicte no prescrigui mai?

La declaració d'ahir del Parlament ha de ser el punt d'inflexió. Determina reforçar la formació preventiva dels professionals (educadors, monitors, metges, policies i fins i tot fiscals). També garanteix que totes les escoles es prenguin seriosament els protocols existents com de compliment obligat i amb dures sancions. A la vegada, facilita tràmits i canals per denunciar i prestar empara i protecció a víctimes que s'atreveixin a fer-ho públic.

Tres angles foscos

Com a societat èticament madura i equilibrada hem d'eradicar qualsevol forma d'abús, assetjament i dominació a la infància o entre menors. Pederàstia, bullying i violència de gènere són els tres angles foscos que han de ser eradicats de les nostres escoles públiques i privades, laiques o religioses. Ja n'hi ha prou d'encobriments i de minimitzar els fets. La tolerància social amb aquestes tres bèsties és la llavor d'un futur darwinista, bàrbar i immoral.

Auditem tots els col·legis religiosos com a espais de risc de la pederàstia, no només els col·legis maristes. Obrim la caixa negra que deixa impunes i fora d'inspecció els ordes religiosos. Els que són íntegres no han de témer res. No parlem de casos aïllats o de depredadors sexuals individuals. Es tracta de tot un sistema instituït d'encobriment en què l'abús a menors ha trobat el secret, la invisibilitat i la discreció que li permeten reproduir-se com un sistema al llarg del temps. Han fallat protocols i tots els agents (direcció del centre, Generalitat, Mossos, fiscalia...).

Tota la cadena de confiança s'ha ensorrat i la runa ha trencat i ha ferit vides fràgils d'unes víctimes que han de ser reparades. Ja n'hi ha prou d'emparar l'abús per sistema. No ens representa.