Espanya dedica a beques un terç que la mitjana de l'OCDE

Les universitats espanyoles són les que menys estudiants estrangers atrauen

Els rectors demanen al futur govern que baixi les matrícules i la nota per a les ajudes

Alumnos en un aula de la la Universitat Rovira i Virgili.

Alumnos en un aula de la la Universitat Rovira i Virgili. / JOAN REVILLAS

3
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró
Manuel Vilaseró

Periodista

ver +

Un estudi ha posat novament de relleu el dèficit espanyol en ajudes a l’estudi. Espanya dedica a beques tan sols el 0,11% del PIB, «molt per sota» de la mitjana del 0,31 % dels països de l’OCDE. La dada figura en l’informe Comparació internacional del sistema universitari espanyol, presentat ahir per Crue Universitats Espanyoles. Entre els països analitzats n’hi ha alguns com ara el Regne Unit on el preu de la matrícula universitària és molt elevat però en contrapartida es destina ni més ni menys que el 0,99% del PIB a ajudes. Però fins i tot en països on matricular-se és més barat que a Espanya, com ara Alemanya i Suècia, l’esforç en beques segueix sent superior: el 0,31% del PIB els alemanys i el 0,49% els escandinaus.

El cas de Dinamarca és el més xocant. «Malgrat que el seu alumnat compta amb matrícula gratuïta, l’esforç que es dedica a les ajudes a l’estudi se situa en la segona posició dels països analitzats, amb el 0,69% del seu PIB», segons l’estudi. 

EL GRAN DÈFICIT

El document, que utilitza dades de l’OCDE i la UNESCO, posa al descobert un altre gran dèficit del sistema universitari espanyol. Les universitats d’Espanya són les que menys «estudiants internacionals» matriculen, amb una mitjana del 2,8%. Molt per darrere del Regne Unit (17,1%), França (11,8%) i fins i tot Grècia (5%).

El Regne Unit és el país amb una proporció més alta d’estudiants internacionals, seguit per Suïssa i Àustria (16% i 15%, respectivament). Darrere van Dinamarca (8,1%), els Països Baixos (7,2%), Alemanya (7%), Suècia (6,35%), Portugal (4,7%) i Itàlia (4%). Una dada més sorprenent és que, malgrat tenir la mateixa llengua, Espanya atrau la meitat d’estudiants llatinoamericans que França.

Aquesta situació es produeix a psera de l’important paper del programa Erasmus. Espanya és el principal emissor i receptor d’estudiants d’aquest programa. Un balanç que en el terreny de les Humanitats, Arts i Ciències Socials és positiu. Hi entren més dels que en surten. Però és més alt el nombre d’estudiants espanyols que surten a estudiar a fora que el d’estrangers que vénen.

«No arribem ni al 3%. Aquesta dada ens indica el llarg camí que hem de recórrer en el camp de la internacionalització», va indicar el president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), Segundo Píriz, durant la presentació del document.

Píriz ha reclamat la necessitat de «flexibilitzar» les condicions que permeten atraure més estudiants estrangers, així com «facilitar» l’arribada d’aquest col·lectiu a les universitats espanyoles. «No té sentit que França tingui més llatinoamericans que Espanya. Alguna cosa devem estar fent malament», ha subratllat el president dels rectors.

L’estudi també analitza comparativament l’oferta universitària i arriba a la conclusió que Espanya no té ni massa centres ni massa estudiants. «És fals», va asseverar el catedràtic Francisco Michavila, director de l’estudi. Si es divideix el nombre d’habitants per les universitats públiques –que representen el 80% del total–, el quocient d’Espanya «és dels més elevats d’Europa» i la mida mitjana de les universitats públiques és de 27.000 estudiants per centre universitari.

Sobre el nombre d’universitaris, aquest catedràtic va assegurar que «l’objectiu» d’un país és tenir una població «ben formada» i que tot ciutadà «té dret» a complir les seves expectatives i a accedir als coneixements i la formació.

COP DE TIMÓ 

Notícies relacionades

Pels rectors el que es requereix és un cop de timó respecte de la política portada a terme fins ara pel ministeri. El president de la CRUE va aprofitar la presentació per reclamar al Govern la derogació del decret de José Ignacio Wert aprovat l’abril de 2012 que va permetre a les comunitats autònomes elevar els preus de matrícula; que es redueixin també les taxes dels màsters a les universitats públiques; que s’abaixi del 5,5 al 5, com estava abans, la nota per a l’accés a les beques, i deixar en mans de les universitats la reposició del professorat.

«No contribuïm a un projecte de país quan els ciutadans d’una part d’Espanya paguen el triple que els d’una altra pels mateixos estudis de grau», va advertir Píriz, que va afegir: «Tant de bo de seguida que tinguem Govern puguem treballar i facilitar el camí de l’educació superior a tots els ciutadans que es vulguin formar». «El 5 a la universitat no el regalem, també cal esforçar-se per treure’l», va postil·lar el president dels rectors.