Manuel Parejo: «A mi em dóna molt bon rotllo, ostres, ¡1.118 euros!»

-Mil… ¿Mil quant?

-1.118 euros.

-Ah. Doncs no està malament.

-Gens malament. Estem contentíssims.

-¿Quants són al grup? Vostè i…

-… i nou més. Carmen Moreno, Pilar Arraz, Blanca Sanz, Montse Nogueira, Conchita Garcés, Carmen Pelegrin, María José Tirado, Sukyi Yu i Rosario Jiménez. Els Amics d'Olis Solidaris Rubí.

-Expliquim com funciona. Com ho fan, exactament.

-Bé, com ja li he dit, tots estem en alguna escola de pintura, i aquest any, igual que l'any passat, cada un va fer un quadro per a La marató. A cada quadro li assignem un talonari de 100 números i venem cada número a dos euros, per recaptar fons. Després se sortegen amb l'ONCE.

-Suposo que aspiren a superar els 1.118 euros de l'any passat.

-És clar que sí. I anem per bon camí. Aquest any ja hem venut sencers els talonaris de quatre quadros. ¡Això són 800 euros! Jo crec que ho superarem.

-¿Quan és La marató?

-El dia 13. Encara hi ha temps.

-Els quadros estan exposats, ¿oi?

-Perquè la gent els vegi i compri números, és clar. L'any passat vam parlar amb una fruiteria del meu barri i els vam penjar allà.

-¿En una fruiteria?

-Sí, què li sembla. L'espai menys artístic que un es pugui imaginar, ¿eh? Però va funcionar. A la fruiteria hi va gent. De fet, a Rubí n'hi ha molts que ja ens coneixen pels quadros. Som els dels quadros.

-¿I aquest any? ¿Repeteixen a la fruiteria?

-No, aquest any… Aquest any exposem en una cafeteria de Rubí que es diu L'Artesà. Solem anar-hi a prendre cafè i un dia ens van dir que els faria il·lusió que exposéssim allà.

-¿Fa quant que pinta?

-Des del 2008. Des que em van donar la invalidesa absoluta. Has de fer alguna cosa, o si no et tornes boig. De fet, els metges m'ho van recomanar. Em van preguntar quines aficions tenia, i jo els vaig dir que des de jove havia tingut el somni de pintar, i em van dir que era el moment de fer-ho.

-Esperi. ¿Per què li van donar la invalidesa?

-Perquè vaig patir un càncer de nasofaringe. De fet, vaig estar tres setmanes en coma. Per poc me'n vaig a l'altre barri.

-¿I tenen alguna cosa a veure? ¿El seu càncer i els seus quadros solidaris?

-Sí, és clar, de fet tot es va començar a gestar en un entorn en el qual dues amigues, un nen i jo estàvem malalts de càncer, l'any en què els fons que recaptava La marató eren per a la investigació contra el càncer. La il·lusió d'Amics d'Olis és que s'investigui, aportar a la investigació de malalties, sigui quina sigui la malaltia. Aquest any és la diabetis. Magnífic.

-¿Quin és el seu quadro per a La marató d'aquest any?

-He pintat una marina. Hi ha llibertat per a l'elecció del tema, cada un pinta el que vol. Hi ha qui ha fet un paisatge, hi ha qui ha pintat flors, hi ha qui va pintar uns cavalls en un abeurador.

-Suposo que pensen convertir-ho en tradició. Prolongar-ho, almenys.

-Sí, és clar. L'any que ve, de fet, serem 11. A mi em dóna molt bon rotllo, ostres, si ho pensa bé, ¡1.118 euros! Nosaltres, 10 matats. A més, l'exemple s'estén.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

-¿Què vol dir?

-Doncs que molt malament no ho fem quan els professors de l'escola aquest any han copiat la iniciativa. No és exactament el mateix, perquè el que faran és una subhasta. Però n'estem orgullosos.